dimecres, 11 de novembre de 2015

Vacuna parental contra la POR!


Quan la confiança dominava en les relacions familiars i socials, és dir dins i fora de casa, ens sentíem més protegits i segurs. Potser perquè socialment érem més “infants” i desconeixíem tantes coses que ara sabem! Però el cas que ara que socialment semblem adolescents d’aquells que ho han descobert tot, fins allò que encara no tenen capacitat per entendre, estem morts de por, i sospitem de tothom, en lloc no ens sentim prou segurs...i per això sovint adoptem conductes ridícules.


La cultura de la sospita,  la venda de “productes segurs”, les relacions de desconfiança, i el “tothom és culpable fins que es demostra el contrari”... ens ha atrapat de ple, i en ella estem som, vivim i ens reproduïm!

Els pares, ciutadans de la societat de la por-sospita-desconfiança tenen fills i els crien seguint les pautes, les creences, els valors imperants... i els fills creixen desprotegits, baixos en autoestima, insegurs, desconfiats, ...

Però sembla ser que ha aparegut una vacuna que pot arreglar tot això: és la vacuna contra la por. Contràriament a moltes altres, aquesta només s’administra a adults, sobretot a aquells que acaben de ser pares, o ho son de fa poc... i es veu que aquestes dosis es traspassen als fills per contacte quotidià.
Ho expliquem: Els pares vacunats, només han de conviure normalment amb els seus fills, i d’aquesta manera la seguretat que van guanyant, l’autoestima com a progenitors, la confiança amb els altres educadors...etc. es transmet als fills per senzill contagi convivencial.

La vacuna està integrada per ingredients molt antics, i que la medicina social moderna havia desprestigiat fins no fa gaire, però que ara s’ha vist que, ben combinats tenen uns efectes fantàstics contra la por:  L’acceptació de l’error, el perdó vers un mateix i els altres, la confiança entre les persones, la enorme capacitat de canvi i millora personal, la força de voluntat... en son alguns.

La investigació prèvia a la posada en circulació d’aquesta vacuna s’ha demostrat molt eficaç en casos fins i tot extrems (Com el d’una mare que administrava Dalsy a la seva filla cada vegada que li rentava el cap, perquè no se’n constipés; el d’un pare que li discutia al professor els companys de taula del seu fill; les mares que ploren quan els seus fills marxes de convivències, o els pares que posen un xip de geolocalització al mòbil dels seus fills). (Anècdotes reals llegides aquí i aquí.)

La única dificultat que té l’administració de la vacuna és que els pares i les mares que la demanen s’han de treure ells mateixos la vena dels ulls, aquella que diu “tranquil que al teu fill mai no li passarà res” o l’altra que assegura “El teu fill ja et té a tu, no necessita res més”... O qualsevol de les múltiples versions que hi ha.  Aquest gest, que no és fàcil, sembla ser que es pot aprendre conversant i reflexionant amb altres pares, molt especialment amb pares que tenen un fill amb una discapacitat o malaltia o amb pares d’altres cultures.

La vacuna és gratuïta, perquè els seus inventors, sembla ser que van ser uns professionals docents...Però això encara no ho hem pogut comprovar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada