dimarts, 13 d’octubre de 2015

Merlí, tu també ens has abandonat?!


Pràcticament per casualitat vaig veure el primer capítol de “Merlí” una sèrie de TV3 on els protagonistes son un grup d’alumnes de Batxillerat i el seu professor de filosofia. Un professor a mig camí de l’encant del professor del “Club dels poetes morts” i l’antipàtic carismàtic d’en House (amb “la Carbonell de Plats bruts” com a mare!).

Com que el primer capítol no em va desagradar, la crítica no el deixava malament  ( jo em refio de qui en sap),  i a la universitat algú em valorar l’esforç d’una televisió publica per “tornar a posar en bon lloc els professors de filosofia”, vaig seguir veient-la. El cas és que els personatges i les relacions més histriòniques que apareixen son els pares dels alumnes i les seves relacions amb els docents. Vaig pensar que es justificava per les necessitats del guió a fi de mantenir l’audiència mitjançant el rol de mascle conqueridor del professor de filosofia...

Però en el capítol 5 va arribar el paroxisme de la burla sobre les relacions entre pares d’alumnes i docents. L’escena del diàleg entre el director de l’institut i el professor Merlí  sobre les dificultats d’haver d’entendre’s amb els pares dels alumnes arriba a la seva culminació amb la frase lapidària d’en Merlí:  “Herodes s’equivocava: No era els fills que s’havien de matar. Eren els pares!” i la riallada del director. Podeu veure l’escena entre els minuts 25 i 25:40 aquí.

Perquè no aprofitar una sèrie, que es postula com el recanvi a “Polseres vermelles” que va fer força bé a nivell social, i no fer un pas valent per superar els tòpics més arrelats? I perquè el seu protagonista, tant trencador en altres facetes, no dona un gir a aquesta enquistada relació entre  docents i pares?

Una vegada més sembla que  s’alimenta la versió que assegura que el secret  desig  de molts docents seria treballar amb alumnes orfes per no haver-se d’entendre amb els pares.
Entenc que és una sèrie. Que s’ha d’obrir camí entre els rànkings d’audiències. Que els guionistes encara poden donar moltes voltes a  l’argument... Però  confesso que m’agradaria que la televisió pública de Catalunya , amb una eina tant potent, fes un servei útil per l’entesa entre pares i docents, entre famílies i escola.


No em puc creure, Merlí, que tu també ens hagis abandonat, en aquesta causa!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada