divendres, 30 d’octubre de 2015

FAULA de les ESPONGES XOPES


No hi ha com contrastar les teves idees amb altres persones per anar polint-les,  arrodonint conceptes, engrandint el pensament i polir expressions! Cada vegada agraeixo més les oportunitats que se m’ofereixen de presentar les meves propostes sobre la relació família/escola a grups de directors de centres educatius! En una d’aquestes una directora em va explicar que quan detecta un problema relacional entre els alumnes de batxillerat els explica un conte. M’ho he agafat com una bona idea. Així que, aquí va el meu sobre la relació família /escola:

Això era una societat on el temps de convivència entre els membres de la família s’anava escurçant per que els pares i les mares havien de treballar força hores, i després encara tenien moltes altres “obligacions socials” en que ocupar-se. No era una societat fàcil ni gaire feliç per què contínuament grinyolava o petava de tants aspectes com s’havien deteriorat i contínuament calia estar reparant o arreglant.

I va passar que en aquesta societat, que evolucionava més de pressa del que les persones podien adonar-se, hi havia uns savis que van fabricar dos tòpics que es van escampar molt de pressa: Un era “Els nens són com esponges” i l’altre “Tot comença per l’educació”.

Així que, els pares i les mares van demanar a l’escola on els seus fills anaven, que els docents i altres professionals allarguessin l’atenció als nens i nenes, organitzant altres activitats educatives; i que atenguessin nous temes i aspectes que ells no podien assumir. L’escola o altres entitats del món educatiu no formal ho van assumir amb il·lusió perquè van entendre  que els pares els demanaven més formació, més educació per als seus fills.

Al cap d’un temps els docents van començar a avisar que hi havia nens que emmalaltien i mestres que es cremaven en l’exercici de la seva professió... però no els van fer gaire cas perquè es van inventar pastilles pels infants i un terme en anglès per etiquetar el malestar dels mestres.

Però vet-ho aquí que un bon dia una mare va protestar públicament per la quantitat, el tipus i el sentit dels deures que l’escola posava al seu fill, i força pares es van unir a la seva protesta. I una educadora va preguntar “Això ho feu pensant el bé dels vostres fills, oi?”...i una directora d’escola va dir: “I nosaltres quan posem deures ho fem pensant el millor per l’alumne, oi?”

I va passar que en alguna escola, es va començar a aturar la roda social-familiar-escolar que feia temps que els engolia a tots...i alguns docents es van treure l’etiqueta i van reaccionar amb una manera diferent de fer a l’escola, que comportava unes tasques diferents dels infants i una relació diferent amb els pares i les mares....I algunes mares i pares van decidir deixar alguna “obligació social” per estar més temps amb els fills...I tots plegats van iniciar una “revolució” de la que en van dir de les “esponges xopes”, en nom del respecte als infants (que deixen anar tot allò que no poden absorbir, quan estan saturats... a vegades en forma de malaltia).

Crec que ara estan inventant-se un lema que vol modificar aquest: “Tot comença per l’educació...” L’estan matisant. I pel que sé, ho fan en una sala de l’escola on hi ha posat uns sofàs còmodes pels adults i joguines i llibres pels infants... Perquè creuen que l’escola al cor de la comunitat té sentit, però volen fer créixer la confiança entre uns i altres per donar-li contingut.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada