diumenge, 20 de setembre de 2015

Mitjans de comunicació, família i educació


Els dies abans de començar el curs escolar, la Generalitat de Catalunya va passar una campanya pels mitjans que recordava “obvietats” a les famílies amb fills. El llenguatge que feia servir la campanya era prou respectuós: no s’adreçava als pares i mares dient-los el que havien de fer, sinó que recordava què és allò que és convenient pels nostres fills i filles, per anar agafant les rutines del dia a dia i per preparar-se per estar en bones condicions per començar l’escola de nou. Tan mateix, em quedava una sensació de vergonya aliena, veient i sentint com es feia recordar als pares temes tant bàsics (o, que a mi em semblen tan bàsics! )

No fa gaire va caure a les meves mans una gràfica que compara el nombre d’edicions del programa “El gran hermano” que uns quants països europeus han fet i el nivell de fracàs escolar d’aquests països. Una comparació massa simple i de difícil correlació, però molt vistosa i de resultats terribles: a més edicions (i l’estat espanyol n’és la guanyadora), més fracàs!

El Dr. Xavier Melgarejo ja fa anys que ens diu que una part de l’èxit educatiu de Finlàndia es deu al rol que té la família i al paper actiu que hi tenen els mitjans de comunicació (especialment les cadenes de televisió). Podríem dir que l’estat finlandès fa anys que es pren seriosament l’educació dels seus ciutadans.
Ignoro si a Finlàndia hi ha cadenes televisives com TeleCinco, o si s’han fet programes d’aquest tipus. Però si un estat vol promoure l’Educació dels seus ciutadans, ha de vetllar per ells. I així com s’han anat prohibint arreu les campanyes publicitàries de tabac (pel mal que fa a la salut) també s’haurien d’anar prohibint altres productes tòxics pel cervell humà.

Algú podrà dir que aquests programes tenen molta audiència, i que hi ha d’haver llibertat d’expressió i emissió... clar! Com amb el tabac: hi ha molts fumadors, i els qui comercialitzen el tabac també tenen dret a guanyar-s’hi la vida! Tanmateix...vista la despesa en salut pública que generen els fumadors, els estats hi han pres partit.

El cas és que algunes conductes bàsiques de la relació educativa, o de la criança dels fills necessiten haver estat nodrides des de molt abans, molt abans de tenir fills! La responsabilitat, la empatia, el superar els desitjos immediats per ocupar-se d’un altre, l’organització del temps... tot això (que cal per fer de bons pares i ocupar-se de que els nostres fills comencin un nou curs en condicions!) seria bo tenir-ho integrat a la quotidianitat de persona adulta molt abans fins i tot  de plantejar-se de tenir fills.  Aquestes conductes bàsiques d’adult són les que precisament no es troben en programes-escombraries com el que dèiem i que van intoxicant la ciutadania, i incapacitant-la.

Fa uns mesos vaig veure un programa on hi sortia un grup de famílies que vivien junts d’una forma alternativa...  (mireu-vos-el, val la pena!) Que diferent seria si els nostres mitjans oferissin programes on apareguessin models diferents de convivència, en grups, en família, que fomentessin la bona entesa, la col·laboració, el compromís mutu...!

Mentre els qui es dediquen a l’acció amb els infants, les famílies i els educadors van fent per “compensar” les influències de programes “enverinats ”, no deixem de reivindicar que “la tribu” que educa, i els seus responsables (els qui tenen els mitjans de comunicació) deixin de difondre materials tòxics, que tenen una incidència significativa a nivell educatiu.

A casa, en família, sempre es pot canviar de canal, o apagar la tele. Però el que és més difícil de dominar és el “comandament cerebral” que es porta implantat a nivells molt profunds,  que fa que les persones i famílies més vulnerables disposin de pocs recursos (“canals”) alternatius.


2 comentaris:

  1. Tens molta raó, Anna. Hem de ser més bel.ligerants amb la televisió tòxica.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb el que dius. Espero que si Catalunya es pot dotar de plena sobirania, el seu govern vetlli perquè els mitjans de comunicació públics -i sobretot els privats-, no intoxiquin el cervell dels seus ciutadans.

    ResponElimina