dimarts, 29 de setembre de 2015

Els DEURES. Constatacions particulars i preguntes impertinents


El tema dels deures torna a escalfar-se. Trobareu opinions per a tots els gustos  aquí, aquí, aquí i aquí. En aquest mateix blog ja n’he parlat en  dues ocasions directament i explícitament (una i una altra)

Constatacions particulars sobre el tema “deures”:

En català en diem “deures” de les tasques escolars que els docents encarreguen als alumnes per fer-los a casa. També son “deures” les obligacions morals que hom té, com a altra cara dels drets que l’assisteixen.

En principi, els deures escolars són per als fills. Per tant se suposa que els docents encarreguen de fer quelcom que és possible que els alumnes facin pel seu compte, sense l’assistència d’un docent. Tot i que recomanen una “supervisió adulta”.

Però hom té l’experiència que els fills quan surten de l’escola no desitgen altra cosa que “oblidar-se’n” fins l’endemà (per això, a vegades els molesta fins que els preguntem Què has fet avui a classe? ). Aquest és un dels motius pels que els costa fer els deures.

A més, els nostres fills, que ens tenen com a models de vida i de valors quotidians, ens senten quan parlem de les nostres responsabilitats laborals, i de la manera que ho fem, queixant-nos massa sovint i en excés de teemes laborals i reivindicant el nostre temps  familiar i d’oci.

D’altra banda, els pares que tenim un horari laboral més extens que l’horari escolar, tendim a apuntar els nostres fills a activitats extraescolars des que son molt petits (Recordo que fa 10 anys jo estava defensant que no n’hi hagués al parvulari, i ara ja n’hi ha per nens de 2 anys!) i gairebé cada dia de la setmana. De manera que els nostres fills arriben a casa, amb més cansament, menys ganes i menys temps per fer els deures que tinguin.

La majoria dels pares no volem que els deures siguin motiu de disputes i tensions a casa, i si tinguéssim una vareta màgica... faríem més trucs dels que ja fem amb aquest tema.
Tanmateix ningú vol que els seus fills vagin malament a l’escola per culpa dels deures... i acabem fent el que podem amb els nanos i els seus deures, o reivindicant la desaparició dels deures amb l’ampa.

I unes  preguntes:

Avui en dia reivindicar drets és molt usual, però el tema “deures” (en tots els àmbits) està molt poc de moda, oi?

Les escoles que estan canviant el paradigma eductiu, les metodologies... estan canviant també el tipus o la seva postura sobre els deures, oi?

Les escoles saben quines famílies no poden ajudar els seus fills amb els deures (En alguns casos, son la pràctica totalitat de les famílies de les escoles en certs entorns socials), i estan arbitrant mesures compensatòries a nivell socio-educatiu, oi?

La llibertat de cada escola (dins l’àmbit d’autonomia dels centres), i la de cada família (dins l’àmbit de la llibertat privada de les persones) per establir el que és millor per educar els seus alumnes/fills és un fet que cal respectar, oi?

La responsabilitat dels docents de dedicar temps als aprenentatges fonamentals, tenint en compte la diversitat dels alumnes, és clau, oi?

La responsabilitat dels pares i les mares per a l’èxit escolar dels fills és un dels deures que comporta la paternitat responsable (o parentalitat positiva), oi?

Els pares que no volen que els seus fills tinguin deures, ho diuen pel seu bé, oi? Tenen un pla alternatiu /educatiu per als seus fills, oi?

Doncs això: que vaig veient i llegint...i em plantejo certes preguntes.... I vosaltres? 

Una lectura, posterior, molt interessant: aquí 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada