dijous, 9 de juliol de 2015

Fracassem si no aprenem; no si ens equivoquem



Fa uns dies en una xerrada, convocada per la 29a Tribuna Edu21 vaig conèixer en Boris Mir de l’institut- escola les Vinyes.  També hi havia en Pepe Menèndez de Jesuïtes Educació .

Més enllà del tema que convocava les xerrades, es va parlar de posar l’escola al dia, de fer una escola que eduqui  als alumnes pel seu futur,  de l’escola que porta a terme millores educatives... per no dir  “innovació” educativa (terme que els dos ponents van evitar).

Algunes frases  (piulades al Twiter)sobre el procés de canvi/ millora en els centres educatius per anar-hi ruminat:

Fracassem si no aprenem; no si ens equivoquem.
Cal canviar l'organització, i fer reflexió en equip mentre es desenvolupa un projecte d'innovació, per a que no mori.
El canvi ha de passar per un canvi vital de les persones que hi participen.

Que important és precedir el canvi, acompanya el canvi, repassar el canvi fet... amb la reflexió. Perquè tot canvi genera inseguretats i pors, i conté una dosis d’errors en el procés que podrien arribar a frenar-lo. Si el procés de canvi se suporta sobre la reflexió, genera aprenentatge en els protagonistes, en els impulsors del canvi! I les mateixes persones participen del canvi i s’enriqueixen vitalment.

Llegia un dels darrers articles del Carles Capdevila a l’ARA Més a favor dels verbs que dels substantius   i he constatat una vegada més que ja no estem en l’època de les idees (ni dels ideals) , que s’ha acabat l’època dels discursos...que a l’educació tot ja s’ha fet i tot està per fer...i per això és estèril confrontar lectures, escrits, opinions.... I que estem en l’època del learning by doing   Es dir de l’aprenentatge mitjançant l’acció, I en l’època de la reflexió sobre l’acció... Per evitar allò que li vaig sentir  dir a en Jesús Renau (ja fa força anys) : que els equips humans, les emprees, les institucions, sovint  passem de l’anàlisi a la paràlisi.

Com que en aquesta època (magnífica en que estem)  jo hi trobo a faltar l’agraïment ... Vull expressar el meu al Boris Mir, al Pepe Menéndez, a la gent de Tribuna Edu21... al Jesús Renau, al Carles Capdevila... i a tant d’altres que amb les seves reflexions m’ajuden a anar aprenent !



1 comentari:

  1. Doncs vagi per endavant l'agraïment Anna pel teu post (permet l'anglicisme). He llegit coses on m'he vist reconegut per bé (a vegades encertem) i per no tan bé (altres no). Tanmateix aquest canvi vital, profund, en les persones i la forma de ser vindrà per una acció que convenci reconeixent allò que cal canviar sense deixar de fer.
    Totalment d'acord amb Renau, he patit sovint la paràlisi, i és mortíferament atractiva en la seva superfície: sembla que hem reflexionat bé, quin goig i què bons que som amb tantes idees; demà més (idees, clar).
    Tanmateix el learning by doing el veia a l'Escola Nova que vam estudiar quan començàvem magisteri per ser els mestres que volíem canviar el món. I saps, el món ens ha canviat a nosaltres, però vull pensar, i ho veig en les persones que han passat per les nostres mans, que nosaltres també hem canviat alguna cosa. I no només en idees, sinó en forma d'actuar, de fer, de crear. Crear, res motiva tant com allò nou. I cada dia ho és, només cal obrir bé els ulls.
    Gràcies per l'espai i, amb permís, per la reflexió (prometo posar-m'hi).

    ResponElimina