diumenge, 21 de juny de 2015

Tancant el curs, fent balanç



El mes de juny sembla que el món s’acabi… i “només” s’acaba l’escola! És un mes intens: de proves, de lliurament de treballs, de tancaments d’àlbums i llibretes, d’avaluacions, de comiats, d’angúnies i d’il·lusions. Tanmateix  és una moment molt interessant des del punt de vista de la consolidació dels aprenentatges que s’han fet durant el curs.

Explicava un professor que cada principi de curs demanava als alumnes que s’escrivissin una carta a sí mateixos, explicant quines fites escolars esperaven haver complit a final de curs. Arribat juny, el professor retornava els  escrits guardats, i aleshores s’obria una valuosa reflexió sobre tot el viscut, après, experimentat, els motius que havien portat a assolir (o a no fer-ho) els objectius plasmats a la carta, etc.
Consolidar aprenentatges vol dir prendre consciència del que s’ha après, del que ara se sap i que a l’inici de curs no se sabia; de les habilitats o procediments que hom no dominava i ara es poden fer amb seguretat; de les sensibilitats desvetllades, de les experiències assimilades.

Fer aquest procés de “tancament” amb seguretat, acompanyat de persones significatives (els tutors i els pares)  facilita que els aprenentatges guanyin significat i que, per tant, siguin més sòlids, quedin més ben ancorats.

Els mestres i professors tutors, i els pares i mares són les persones més adequades per ajudar els nois i noies a fer aquesta revisió de fi de curs. Per donar-los un cop de mà i  dirigir la seva mirada sobre ells mateixos i el recorregut fet. Cadascú tenint en compte el seu punt de partida, cadascú amb les seves virtuts i handicaps, cadascú amb el seus esforços i habilitats. I, per descomptat, sense comparacions ni entre companys de classe ni entre germans.

Tant pares com tutors podem aprofitar el reton dels llibres a casa, el tancament d’àlbums, llibretes i carpetes replenes de treballs acabats, per mirar, recordar, per parlar amb els nostres fills o alumnes i fer memòria: quantes coses s’aprenen en un curs escolar! I valorar-ho amb ells: valorar l’esforç invertit, les renúncies (més o menys grans) que s’han hagut de fer en el procés, les qualitats i habilitats que cadascú té i que faciliten l’aprendre, les ajudes rebudes (ara agraïdes), els moments de satisfacció i de desorientació i feblesa… Però sobretot, allò que s’ha après, que ja forma part d’ells mateixos. Que, per dir-ho gràficament, s’ho emporten “posat”.

No ens podem limitar a llegir el Butlletí de notes o l’informe final de curs, amb els alumnes o els fills, com si fóssim la inspecció  sancionadora. Ni tampoc fer servir les qualificacions per calibrar la “mida” del premi que atorgarem al nen o la nena. Els obsequis són recompenses externes, i la millor recompensa que hom pot tenir (i així li hauríem de transmetre als estudiants) ve de dins: és satisfacció que produeix l’esforç invertit en la fita assolida. I també la consideració i l’elogi fonamentat de les persones que ens estimen o aprecien.
Els nens i nenes més petits estan contents de mostrar les feines fetes a la seva mestra, als seus pares. Ho demanen, insisteixen que els mirem quan fan una cosa, o que valorem un producte sortit de les seves mans. Quan son més grans,  fa la impressió que no volen ni sentir a parlar de la feina, dels deures, de l’escola quan el curs ja s’ha acabat (com si fos allò de “curs acabat, curs oblidat”). Fem-ho, doncs, durant el juny, mentre tots es va cloent, quan encara és temps d’aprendre! I fem-ho també perquè el curs que ve, si és possible, sigui part del quefer quotidià de pares, mares i educadors.

Aquest article l'hem publicat al Blog de Manyanet http://comunica.manyanet.org/tancant-el-curs-fent-balanc/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada