dilluns, 22 de juny de 2015

Les mans de Déu


Ahir va ser diumenge de Pasqua una altra vegada! O, com bé va dir el senyor bisbe de Lleida en la festa inauguració, Pasqua és això: son les llars del seminari, que es poden posar al servei de famílies sense llar, gràcies a las tasca de Déu fa en nosaltres i a nosaltres que ens deixem fer... i que ens posem mans a la feina!

Per això ahir ens vàrem sentir veritables “mans de Déu”. Ahir la primera família va prendre possessió de casa seva. Era diumenge tarda. Va ser un acte íntim: tres persones de la Fundació “Entre tots i per al bé de tots” i ella, la mare de família.
Diu que volia esperar que el seu marit tornés d’un país estranger, on està treballant, perquè signés ell el contracte de cessió i que la nostra treballadora social  li va dir que ho podia fer ella, que és qui ha portat tots els tràmits i qui en té tot el dret.

Avui, demà,...aniran prenent possessió de casa seva algunes famílies més.
Homes i dones que han travessat experiències molt dures, i que ara, a casa seva, tindran un temps per dedicar-se a buscar feina, a formar-se, a construir-se com a persones, sense la pressió de les amenaces d’anar a parar al carrer. Amb la pau que dóna tenir garantit un dret fonamental: Tenir un lloc on viure dignament.

Aquest estiu ja hi haurà vida a les Llars del Seminari! Més vida que mai: els infants no tenen escola, i voltaran per allà! Gaudiran de casa seva...no d’una habitació, no d’un espai a casa d’algu altri... I tot és nou, tot és d’estrena...Allà tindran oportunitats de compartir, de crear les seves dinàmiques de convivència entre els veïns i veïnes de l’edifici, del barri que els acull.

Ens fa tanta il·lusió! L’equip que hem anat treballant en la que anomenem comissió social, estem emocionades. Perquè ara ens comença la part més veritable de la nostra feina: facilitar la vida a les llars.

Ahir, en Carles ens escrivia un mail emocionat al rebre els nostres whatsapps del migdia després d’una estona de pregària. Amb ell donem gràcies a Déu per haver pogut arribar fins aquí i preguem per saber acompanyar les famílies amb qui farem camí.

Aquest matí, un company de l’IREL ens enviava aquest missatge:
"I No se'n sabien avenir, de trasbalsats que estaven, perquè no havien acabat d'entendre allò dels pans: tenien el cor endurit" Mc 6, 52
Feliços nosaltres, que ho entenem!


Ho entenem , perquè ho vivim, n’hem estat testimonis! I és que això de les llars del seminari ha estat com lo dels pans i els peixos: alguns hem aportat el que teníem...i entre tots hem fet (situats en línia, en confiança amb Déu) un miracle!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada