dimarts, 21 d’abril de 2015

Mare, per què ho va fer? Gestionar la indignació, el dolor, la por ... Més parlar-ne amb els fills i els alumnes i menys rebombori mediàtic!

Origen de la foto: filalagulla.org


Costa parlar del dolor, de la ràbia, de la por.. .però cal fer-ho.

Hi ha coses que, per a mi,  no tenen explicació possible: Per què a un noiet se li capgira el cap i fa una atrocitat? Com pot ser que un professional de l’aviació es suïcidi i porti a la mort tota les persones que du a bord del seu avió? O com pot ser que a una persona que m’estimo molt i que és tant bona persona el càncer li vagi reapareixent i no desaparegui amb els tractaments?

Però en canvi n’hi ha d’altres de les que crec conèixer la resposta... i encara em fan més mal:  Per què moren tantes persones al mediterrani? Com és que hi ha tantes persones d’origen libanès o subsaharians que pugen a un vaixell en pèssimes condicions per intentar arribar a les costes d’Europa? Què els empeny a marxar dels seus països d’origen? Qui els ven passatges en aquestes llaunes de sardines? Com és que hi ha infants que van sols entre aquests grups de persones?

Tanmateix cal parlar-ne: Amb el  risc de no saber massa bé que dir, de no tenir respostes a totes les preguntes dels fills /alumnes. Perquè no podem permetre que el silenci, la ignorància ho cobreixin i llestos! Perquè a la vida cal aprendre-ho tot: també a gestionar la indignació, el dolor, la por i els dubtes. I fins cal aprendre a plantejar-se preguntes, a afrontar riscs i a canalitzar la indignació com energia positiva.

Però sobretot cal parlar-ne perquè no podem quedar indiferents amb un: “estan bojos” “son immigrants”.... Perquè no podem justificar-ho de cap manera i hem de permetre que noticies d'aquest tipus ens commoguin. Perquè es tracta de  persones desesperades! Cal parlar per no escandalitzar-nos, sinó per solidaritzar-nos, per fer prevenció, per sensibilitzar-nos, i per mobilitzar-nos..


Cal parlar-ne, tal com ho recomanen també en Carles Capdevila i en Juanjo Fernàndez no només per homenatge als morts, també per nosaltres, per fer-nos més humans amb el dolor, la por, els dubtes... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada