dilluns, 2 de març de 2015

Parlem, parlem, parlem...!


No és que “diuen, diuen, diuen” ... els altres. És que tots parlem, fem sentències, critiquem, i emetem judicis amb una enorme facilitat!  Massa de presa, portats per aquests mitjans que inciten la immediatesa, que no deixen temps per  asserenar-se, llegir, escoltar, buscar, contrastar, pensar, repensar... reconèixer-se ignorant, o senzillament “desconeixedor” de tants i tants  temes!

No se si en altres aspectes de la vida s’hi atreveixen tant la gent com en temes educatius... Però com que aquests em toquen de prop, me’n sento i ressento. Que si ara  els alumnes hauran de resar a classe, que si la jornada escolar compactada (només de matí) a primària, que si els mòbils a l’aula, ... i els diaris, les tertúlies, les xarxes socials en un tres i no res en van plenes! I com que en un dia, màxim dos, el tema en qüestió ja “perd actualitat”, doncs: Passem a un altre!

I sembla com si tot quedés en el mateix pla, com si cap tema o qüestió tingués més relleu o profunditat que un altre: resar, fer servir la calculadora o una up del mòbil, dinar a l’escola o quedar-se amb gana al carrer fins tard... I entre mig encara tenim temps de que se’ns coli un vestit d’un color indeterminat o una cançoneta sobre la caloreta!

Demano, imploro (queda fort ,oi?) silenci i reflexió. Per nosaltres i per ser models dels nostres fills i alumnes que ens veuen i ens viuen xerrant, xatejant, wasapejant, connectats a les xarxes i reproduint “boles d’opinió” que emergeixen com petites guspires i  acaben com grans boles de neu que s’emporten institucions, costums, criteris, persones per davant amb total impunitat.

A voltes entre mig de tot el brogit es poden escoltar veus sensates, llegir  opinions serenes, informades, o bones persones que no diuen el que no volen dir (i sembla que els medis els volen fer dir). I vers aquestes creix la meva admiració.


A voltes en mig de tota la bogeria, saps d’escoles i d’alumnes que es preparen per debatre, per argumentar, per formar opinions... i algunes que fins conviden a fer silenci o a meditar! I vers aquestes creix la meva admiració.

2 comentaris:

  1. Anna, aquest silenci i reflexió que 'implores', jo l'imploro a la societat en general, però potser especialment als polítics i mitjans de comunicació. Sé que és un contrasentit perquè ells precisament es senten pagats per parlar, però el que cal es fer-ho des del respecte. El respecte als seus representats, als opositors i al món en general. Jo declararia ja, un dia al mes de silenci a tot arreu, per deixar reposar les turbulències que genera viure envoltat de soroll, la major part d'ell, estèril....una abraçada

    ResponElimina
  2. Anna, aquest silenci i reflexió que 'implores', jo l'imploro a la societat en general, però potser especialment als polítics i mitjans de comunicació. Sé que és un contrasentit perquè ells precisament es senten pagats per parlar, però el que cal es fer-ho des del respecte. El respecte als seus representats, als opositors i al món en general. Jo declararia ja, un dia al mes de silenci a tot arreu, per deixar reposar les turbulències que genera viure envoltat de soroll, la major part d'ell, estèril....una abraçada

    ResponElimina