dijous, 26 de març de 2015

Fes-ho: millora les teves relacions!


No recordo on, ni amb qui, fa anys vaig sentir.li dir “No ho intentis,...fes-ho. Fes-ho! En major o menor grau, més bé o més malament...però fins que no ho fas, no tens ni idea que com et sents, com et trobes fen-t’ho”

He aprofitat aquesta màxima com a punt de partida en una xerrada que em van encarregar la bona gent de l’APECC sobre  tema de les relacions humanes entre els professionals docents i els altres adults amb qui necessàriament s’han de comunicar i entendre’s.

Força estudis sobre els orígens del estrès laboral i el burnout del professorat senyalen les relacions dels docents amb els seus companys (i/o superiors) i amb els pares dels alumnes com una de les principals causes.  I és que, com que l’educació és una tasca necessàriament compartida i no és concebible un “docent solitari” que va a la seva, sense coordinar-se ni posar-se d’acord amb els altres adults que tenen relació amb l’alumne ... els conflictes estan servits!

Es pràcticament impossible minimitzar els conflictes humans a zero. Però és molt probable que si hom es proposa millorar les seves relacions amb aquells amb qui s’ha de topar , coordinar, posar d’acord a diari...ho pugui aconseguir... si comença per treballar-se ell mateix.

Seguint aquella màxima de Gandhi: “Si vols canviar el món comença per canviar-te tu mateix” podríem dir que el docent que vulgui tenir més bon clima entre els companys, que comenci a posar “bon rotllo” entre ells. Que el professor que vulgui millorar les relacions amb els pares que comenci per deixar de banda alguns prejudicis (que tots en tenim) i els transmeti confiança. Que la mestra que vulgui més cooperació per part de les companyes que comenci per agrair la de les que té. ...

Ja sé que la psicologia humanista (positiva)...i alguns dels principis que exposo poden ser titllats de “bonistes”, és clar que sí! Però he fet aquesta opció per posicionar-me en favor de la millora de les relacions, començant per un mateix, per que em sembla molt millor que el discurs “d’aïllar-se de les persones tòxiques”... quan vivim uns temps de tan poca reflexió sobre un mateix, tan poca confiança, tan poca esperança, tants desigs, tants anhels... i tan poca acció positiva, que genera tanta frustració i un clima de queixa constant... Que “revolucionàriament” em posiciono a favor del activisme sobre un mateix per millorar les relacions amb els altres (i ,de retruc, sentir-se millor un mateix. No ens enganyem!)


Tanmateix, el que proposo no té res de nou, he vist que s’han reeditat els consells que Epictet va formular cal a l’any 50 de la nostra era... com a manual per ser feliç... i corroboro que força principis són universals. Per mostra, aquest:   “Ser feliços és un bé en mans dels homes que respon a la voluntat de Déu.”

1 comentari:

  1. Absolutament d'acord!!! Ara que sóc gran em penedeixo molt més del que he deixat de fer i de dir que del contrari... A l'inrevès de quan era jove!!!

    ResponElimina