dimarts, 16 de desembre de 2014

Mòbils, escola, societat adulta i cigonyes!


Fotografia:Jordi Novell Ollè
Fa uns anys, en una conferència d’en Jordi Sargatal a la Jornada d’Aprenentatge Servei, vaig conèixer el més tard vaig batejar amb el nom “d’efecte cigonya”. En els temps en que els activistes defensaven la creació del parc natural dels aiguamolls de l’Empordà, van descobrir que motivar els infants per un tema, tenia l’efecte de sensibilitzar la població adulta . Com si fos un efecte viral, el que començava “innocentment” amb deixar que els nens acaronessin un poll de cigonya, va acabar amb la mobilització dels ciutadans adults de les comarques i de tot Catalunya en defensa d’uns espais on, avui crien cigonyes i tots els ocells d’aiguamolls.

Força campanyes de sensibilització ciutadana han fet  servir l’efecte cigonya: el començar pels infants, per anar estenent el missatge vers la població adulta i fer més efectiu el canvi que es vol promoure.

A l’escola, però, aquest tipus de campanyes mai els ha caigut gaire bé. Perquè sembla com si tot problema social, sanitari, alimentari, etc. s’hagi de resoldre a l’escola, o al menys, hagi de començar per l’escola, per acabar transformant els hàbits, els costums o els valors socials.

Tan mateix quan el tema de que es tracta “és nou” per als infants, o ells són el mirall dels adults, això ha funcionat. Ara, amb el tema dels mòbils, la cosa és molt més complicada, perquè una bona part dels usuaris i els més propensos a l’addicció, els més pendents de les noves Aps i els qui menys recursos tenen per no cedir als encants de totes les possibilitats que en un mòbil es poden trobar son els nens, adolescents i joves. I els adults som el seu mirall.

No només es tracta de pensar en sí deixarem porta els mòbils a l’escola, o de com es podran fer servir a les aules... Es tracta de repensar, com passa amb moltes tecnologies , si és bo fer tot allò que es pot fer. Es tracta de pensar en educar nens, adolescents i joves per a viure com a persones humanes en un món on les relacions estan mediades per les Aps d’un mòbil. I aquí “l’efecte cigonya” potser hauria d’actuar inversament: dels adults vers els més joves.

Com molt bé deia la Dra M Jesús Comelles al debat radiofònic ”El problema està en l’ús. I en els models que som els adults, que estem fent un mal ús”. Quin “viral” de la vida adulta pot sotragar els joves per sensibilitzar-los per unes relacions humanes no necessàriament mediades per un aparell de butxaca? Com podem tractar les addiccions que ja es pateixen i evitar el seu contagi?

Escoltant la conferència de la Sherry Turkle al TED... se m’acuden algunes idees...I a vosaltres?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada