dissabte, 29 de novembre de 2014

Pistes per relació amb les famílies a les escoles del 2030



A principis d’aquest mes es va celebrar a Doha la trobada  World Innovation Summit for Education (WISE)   que sobre un guió ampli de reflexió ha donat  pistes per a descobrir els reptes que totes les escoles hauran d’afrontar els propers anys. Els temes clau discutits i debatuts a la Cimera han estat:
      Capacitar als professors per a la creativitat
·   Exploració de l'experiència d'aprenentatge a través de la ciència cognitiva
·        Educació de la Primera Infància
·        Repensar el paper del joc en l'educació: és un joc per a tots?
·        La reconstrucció de motivació dels estudiants
·        Escoles privades de baix cost
·        Aprenentatge personalitzat
·        El redisseny d'avaluació per a l'ensenyament i l'aprenentatge creatiu
·        Imaginar noves certificacions de tots els talents i habilitats
Com molt bé diu en Francesc Riu en el seu darrer post   Caldran professors dedicats al guiatge i l’acompanyament dels seus alumnes, i no tant a la docència(...)les aules no tindrà res a veure amb les ‘bateries de pupitres’ ocupats per alumnes dedicats a realitzar les mateixes tasques amb els mateixos recursos pedagògics, i amb uns professors que han programat fil per randa tot allò que els nois i noies han d’aprendre.
Els impulsos d’aquest canvi, els equips directius han de veure la urgència d’innovar i dissenyar uns plans estratègics que assegurin una ràpida i profunda transformació adaptada a la realitat del propi centre.
Des de la meva passió i dedicació al tema de la relació família/escola, em pregunto quin serà el tipus de relació que caldrà establir amb les famílies dels alumnes, i quins passos cal anar fent per crear les condicions per a que aquesta estigui alineada amb els objectius educatius de les escoles que desitgem.
Algunes intuïcions les he anat veient en alguns centres:
Un sistema àgil , fàcil (de lectura simbòlica per a mares immigrants) i respectuós (per a que els infants no sentin que es parla de les seves coses íntimes amb tothom) de comunicació diària amb els pares d’una escola bressol, pensada des del respecte a tothom: educadors, pares i infants.
Una sala de visites o entrevistes entre pares i docents en un centre escolar pioner i innovador, on  un grup de sis  petites taules rodones i cadires còmodes, en una sala lluminosa, acolorida, confortable propicien unes converses sobre l’educació dels fils/alumnes que segurament corren per un canal comunicatiu molt més distès, obert, i facilitador de relacions cordials.
Els grans especialistes s’han assegut junts a Doha, a l’escola hem de trobar la forma per “seure” junts pares i docents...tot mirant el futur que volem i no quedar-nos-hi apoltronats...  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada