dimecres, 12 de novembre de 2014

Aprendre dels grans compromesos!


Res com conversar amb una persona “gran” que se sent satisfeta del que està fent, tot i que  socialment forma part dels qui ja no són treballadors, o dels qui no compten (per motius diversos: jubilació, jubilació anticipada, atur...), oficialment, com a persones “actives”!
He tingut l’oportunitat de conversar amb la Pepa, de l’Encant de Gràcia. Amb en Felipe, filòsof i membre dels Iaioflautes. I amb l’Alfons un jubilat estudiant de pedagogia a la Universitat de l’Experiència, fotògraf amateur compromès. Tres persones absolutament diferents... però amb una característica comuna: l’entusiasme pel que estan fent!
Ells tres il·lustren un estil de persona que sempre ha tingut una sensibilitat social, ètica, o política i que ara l’exerceix plenament, i no d’una forma esporàdica, informal o ocasional... ells han fet del seu compromís amb els altres un compromís voluntari, però responsable, i coherent amb la línia ètica, religiosa, política que manifesten. I no ho han fet sols, el seu compromís els ha portat a “fundar” juntament amb altres persones grans, com ells, moviments, institucions, grups d’acció que s’han hagut d’organitzar, que han hagut d’aprendre noves competències per a ser efectius, per arribar fins on el compromís els exigeix...
Aquest compromís i aquestes diverses formes d’organitzar-se per a dur-lo a terme els exigeixen paciència, tolerància, acció més enllà de les “xacres” pròpies, interacció i relacions socials més enllà de les sospitades...flexibilitat, capacitat d’aprendre allò que mai s’hauria sospitat de tenir-ne capacitat...  Els resultats són, a ull de qui els entrevistava, fantàstics! Son persones amb una energia i capacitat de transmissió enorme i, segons em van confessar ells mateixos, des que estan més “ficats en tot això” han reduït la medicació o les visites mèdiques a la meitat.
El passat dia 7 de novembre vaig presentar a la 5ª Trobada d’intercanvi d’experiències d’ApS, algunes experiències en les quals la gent gran ha pres la iniciativa i s’ha implicat en una acció solidària, transformadora, compromesa, que els ha exigit seguir aprenent
Començava la meva presentació amb dues dades:
-        Avui en dia, les persones que no treballen, en una feina remunerada, i que tenen anys d’experiència laboral i vital... son un grup de població cada vegada més gran.  A més, les projeccions de l’evolució de la població ens indiquen un creixement brutal d’aquest grup en els propers vint anys: els grans seran absoluta majoria.
-        I si fins fa pocs anys, els “grans” podien ser un col·lectiu de persones ocioses i  consumidores, actualment són una part fonamental de la societat que ajuden  mantenir el feble teixit sociofamiliar en situació de crisi galopant.
D’aquesta experiència en trec dues reflexions:
-        El poc públic per aquests temes, reflecteix que entre les tasques pendents del Centre Promotor o de la Red Española d’Aprenentatge Servei hi ha la d’ obrir-se a un nou públic, un grup enorme de població: els grans i els qui professionalment treballen amb i per a ells. Que no són docents.
-        Això implica, segurament un canvi d’estil en el discurs sobre ApS i un temps d’aproximacions i descobertes...com ja es va fer en l’educació formal o informal pensada per a infants, adolescents i joves.


Se’ns gira feina!!!! Sort que la gent gran ens transmet el seu entusiasme pel compromís!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada