dilluns, 6 d’octubre de 2014

Emoció i acció compromesa: Canvi social i felicitat

The  will to survive (Green Renaissance)

AVÍS de PERILL: aquest article està farcit de links que porten a testimonis, entitats i persones altament compromesos i feliços i AIXÒ ES POT ENCOMANAR!!!

El dissabte passat vaig poder assistir a la celebració del primers 15 anys del Centre Heura Són una colla de persones, ben organitzades i amb una altíssima capacitat de reflexió i d’aprendre de l’experiència d’acollir persones sense llar. De les moltes coses que em van agradar de l’acte, una va ser l’explicació que la Laia de Ahumada  va fer sobre l’origen de l’entitat: “L’heura va néixer d’un sanglot, no d’un pensament”. Es referia a un sentiment, a una emoció profunda, vinguda des de l’interior.

En aquest port constato que he copsat, en diverses ocasions, com diverses persones han manifestat que els sentiments i l’acció compromesa són  font i energia per al canvi social, d’una banda i de la felicitat personal, de l’altra:
L’exemple que us citava més amunt del centre Heura és un cas real de compromís pels més desposseïts i marginats des d’un treball constant , acompanyat d’una reflexió que inclou els sentiments i les emocions de professionals, voluntaris i usuaris.

Un personatge que no segueixo gaire, va fer unes declaracions  a la radio, després d’una jornada intensa de treball: En David Fernández de la CUP es manifestava “emocionat”. He de confessar, que em va sorprendre...i agradar!

Una activista social que no coneixia personalment, la Gala Pin, en un acte sobre nous lideratges socials organitzat per la Fundació Jaume Bofill,  va fer una aportació que em va semblar preciosa sobre el que ella ha experimentat com a energia bàsica per la transformació: El “deixar-se travessar per l’experiència dels altres: Deixar-se commoure”

I en un programa conegut de la televisió de Catalunya, van entrevistar  la coneguda  Ada Colau (la cara visible de la PAH) on deia clara i francament que “l’activisme és font de felicitat” I que ella fa  activisme social per egoisme pur” En el sentit de la gran satisfacció que hom sent quan s’implica  en favor del altres!
Pel que jo sé, en força casos,  un sentiment , una reacció poc raonada però molt fonda, va ser el que ens va portar a molts dels que som voluntaris a implicar-nos en el projecte dels habitatges socials del seminari de Lleida, que ara ha canviat el seu nom per Llars del seminari: somni social de Lleida.

Sovint el sentiments profunds mouen vers el compromís, i aquest compromís és font d’emocions gartificants i de la felicitat de la més autèntica. Constato que aquest és un dels mecanismes més excelsos de l’experiència humana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada