dimecres, 24 de setembre de 2014

Mutació inquietant: Transparència per Confiança

IMATGE:  http://pastoralsj.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1092&catid=25:para-pensar&Itemid=21 la llegenda





A rel d’un suggeriment del Blog de l’Anna Forès  vaig llegir l’article sobre el filòsof  d’origen coreà, establert a Alemanya Byung-Chul Han. Tracta del món actual des d’una lectura afilada, desmitificant i per tant molt interesant.
En copio aquí un paràgraf dedicat a la mutació de la “Confiança” un valor clàssic per la “Transparència”...una “exigència social” molt actual.
“La exigencia de transparencia, acompañada del hecho de que el mundo es un mercado, hace que los políticos no acaben siendo valorados por lo que hacen, sino por el lugar que ocupan en la escena. “La pérdida de la esfera pública genera un vacío que acaba siendo ocupado por la intimidad y los aspectos de la vida privada”, afirma. “Hoy se oye a menudo que es la transparencia la que pone las bases de la confianza. En esta afirmación se esconde una contradicción. La confianza solo es posible en un estado entre conocimiento y no conocimiento. Confianza significa, aun sin saber, construir una relación positiva con el otro. La confianza hace que la acción sea posible a pesar de no saber. Si lo sé todo, sobra la confianza. La transparencia es un estado en el que el no saber ha sido eliminado. Donde rige la transparencia, no hay lugar para la confianza. En lugar de decir que la transparencia funda la confianza, habría que decir que la transparencia suprime la confianza. Solo se pide transparencia insistentemente en una sociedad en la que la confianza ya no existe como valor”. 
Em preocupa molt que en el sí de la relacions socials, com ho és la que les famílies tenen amb les escoles on s’eduquen els seus fills, es vagi transmutant de l’una cap a l’altra. Que la demanda de transparència de pares i mares al centre escolar en “exigir” informacions, criteris d’avaluació, horaris, pràctiques didàctiques... no sigui un símptoma de manca de confiança.
Em preocupa més com restablir la relació positiva, o com no perdre els darrers vincles positius entre famílies i escoles per mantenir viva la confiança.
Els pares no poden saber absolutament tot el que passa amb els eu fill mentre està a l’escola, si confien en els docents... marxen tranquils (la confiança genera tranquil·litat!) Però si comencen a demanar...a exigir transparència, què han de fer els docents? Entrar en un joc d’escalada d’informacions? Penso que no. Penso que els docents han d’estar molt convençuts d’allò que fan i fan bé dins de la seva responsabilitat com a mestres, i que a més (i aquí és molt important!) ho han de saber transmetre amb  seguretat, convenciment, il·lusió (i humilitat, també,si cal) a pares i mares.
Atenció tutors que esteu a punt de fer les reunions de pares de principi de curs! Amb la vostra manera d’enfocar i dur a terme aquestes trobades de relació famílies/escola...s’hi està jugant la confiança.  La “confiança”: un tesor de les relacions humanes que cal preservar de perilloses mutacions!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada