dimarts, 30 de setembre de 2014

De com es traspassen valors educativament


Sovint els qui es dediquen a educar a les aules expressen el seu sentiment d’estar invertint, sembrant i adobant un camp en el que ells mateixos no en veuen el fruit...i que la majoria de vegades cal esperar força anys per rebre, de tant en quant, algun feed-bak positiu: la vista o la noticia d’un exalumne que se’n surt bé, que ha superat algunes dificultats, que se sent feliç i agraït de l’educació que va rebre... Tot i que això només passa de tant en tant, quan passa és tant recompensant! Tant! Que la descàrrega d’endorfines acostuma a sobrepassar l’impacte personal i  traspassa cap al claustre de professors i amistats d’aquella època... i  relliga en una sensació de  satisfacció immensa les bondats de ser educador, de ser docent!

D’aquí a pocs dies celebrarem  una eucaristia per reunir-nos i recordar la M Carme Boldú, una de les fundadores de l’ACIS que va morir aquest estiu passat. A l’escola de l’ACIS, a l’Artur Martorell va ser on la vaig conèixer, una MESTRA d’aquelles que s’havia format en temps durs, una dóna molt valenta, una pedagoga que havia fet quilòmetres i s’havia jugat el tipus per formar-se en temps del franquisme...i que juntament amb altres dues companyes va posar en marxa l’escola i els altres centres. Va ser una mestra per a mi, acabada de sortir de magisteri, i una bona mestra de plàstica/arts(que era la seva passió) pels alumnes de l’escola.

En l’època que vaig fer de mestra de l’ACIS vaig tenir un alumne, en Pau B. , que fa pocs anys em va venir a saludar en unes circumstàncies festives i estiuenques:  Em va encantar saludar un xicot que havia fet arquitectura i que combinava la docència en un centre de secundària amb la seva passió per l’escultura. Després...hem coincidit algunes vegades, i m’ha fet molta il·lusió: se’l veu tant bona persona i tant bon educador!!! (Allò que deia en el primer paràgraf)

Ara m’he assabentat que un alumne de l’Escola Pia Balmes ha guanyat un premi important de la UPC amb un disseny de vivendes per a camps de refugiats, un projecte que combina  solidaritat i arquitectura...i que ha estat tutoritzat  per en Pau B.!
Això va rebel·lant que em faig gran: que un alumne d’un alumne ja estigui a la universitat... us pot donar una idea!

Tanmateix, si les satisfaccions es poden multiplicar: això és el que m’està passant. La línia educativa vers la sensibilitat artística, humanitària, ...humanitzadora segueix! Es va transmetent! I de ben segur molt més del que jo pugui arribar a conèixer...en tant i tants alumnes / mestres que no guanyen premis, que porten una vida que “no destaca” que no surt als diaris...però que fa créixer la bondat, la sensibilitat, que eixampla la VIDA en aquest planeta.

Ho comparteixo amb vosaltres (per què em sobrepassa amb escreix) i en dono gràcies!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada