dimarts, 3 de juny de 2014

ApS: La reflexió sobre l’acció : potència transformadora en acció!


Fa uns mesos vaig publicar un post sobre el flac favor que l’excepcionalitat li fa a l’educació en valors. Ho podeu llegir aquí.   En la mateixa direcció, però en sentit contrari va el d’avui.

Quan una determinada manera de fer, un estil educatiu, un projecte d’ensenyament /aprenentatge  es consolida en una escola, s’insereix en les pràctiques educatives habituals, s’instaura  molt més que una metodologia: s’obre camí una concepció del aprenent, del docent i del sentit educatiu mateix.

Aquells centres on un projecte es va consolidant , on una metodologia es va estenent i on les implicació de més mestres o professors va essent la tònica tenen una autèntica innovació educativa en marxa!
Ara bé, no és fàcil. En la pràctica totalitat dels centres es porten a terme experiències esporàdiques que tenen alt valor educatiu, però que per l’energia que requereixen o pels canvis que generen,  no s’acaben repetint mai més i queden en anècdota.

El mèrit pedagògic d’un equip docent és, evidentment, dur a terme l’experiència innovadora, però l’èxit no arriba si l’experiència no es revisada , ajustada i inserida amb “normalitat” dins el tarannà educatiu del centre.
Això és el que més m’agrada constatar en l’acompanyament formatiu que estic fent a un centre de Barcelona que ha implantat la metodologia/filosofia de l’ApS (aprenentatge servei) en tres cicles formatius. Van començar fa un parell de cursos i han anat  analitzant l’experiència feta. En revisar els resultats i reflexionar sobre els aprenentatges i els serveis realitzats, han introduït modificacions i han començat a estendre la metodologia a altres cicles formatius i al batxillerat.

No és fàcil. Però res com l’experiència que han dut a terme els companys de claustre, per fer-la creïble, i animar a d’altres a sumar-se a la innovació. El vehicle, a més de l’entusiasme, és la reflexió compartida: enlloc de presentar-ho com una metodologia “salvífica” (que dubto que n’hi hagi), el millor és compartir amb  tots els companys l’anàlisi de l’experiència,  ampliant-la a d’altres àmbits (cicles, mòduls...) agraïnt les aportacions i els dubtes dels companys, que acostumen a ser preguntes estimulants. Respectant els diferents ritmes dels professionals  però sense deixar d’impulsar la transformació, que ja no té marxa enrere.


La reflexió sobre l’acció és l’autèntica força impulsora de la transformació pedagògica. I els projectes d’Aprenentatge Servei  un autèntic revulsiu en els centres educatius de tots els nivells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada