dimarts, 27 de maig de 2014

Temps i estabilitat per a educar: un clam de les famílies


El passat dissabte 24 de maig va tenir lloc el primer FÒRUM DE LES FAMÍLIES i L'EDUCACIÓ A CATALUNYA, on es va presentar el Llibre Blanc de  la participació de les famílies a l’escola.

Hi va haver moltes coses que em van impactar, agradar, complaure, i algunes que també em van preocupar... Va ser una bona jornada. En destaco un tema que em preocupa especialment: El temps!
En la part de cloenda es va llegir el decàleg de temes que les famílies destaquen en el Llibre Blanc, en ell, demanen consens en les polítiques educatives. I es va dir, com de passada, que avui en dia no hi ha estudiants en el nostres país que hagin fet o  facin tota escolaritat dins d’una mateixa ordenació legal del sistema educatiu!!!!!

L’educació requereix temps. L’educació és una relació humana. També les relacions requereixen temps. No és possible establir una relació i mantenir-la sense dedicar-li temps. Si hom viu amb la sensació que sempre va amb pressa, que el temps que dedica a una relació l’hi està faltant per a fer una altra cosa, o que és de molt poca importància respecte a les fites que s’ha proposat... probablement acabarà amb aquesta relació, o la mantindrà superficialment o a nivell d’imatge tan sols.

Aprendre, es un procés no sempre lineal i en direcció ascendent o endavant. Educar és un procés, mai acabat del tot. El temps és el requisit necessari per a que es vagi esdevenint l’objectiu pretès de l’educació, dels aprenentatges.

Els pares i els docents en tant que facilitadors dels processos educatius i d’aprenentatge tenen la responsabilitat de crear i posar a l’abast dels infants, nens i joves els entorns, recursos i ajudes que els calguin. Ara bé l’entorn educatiu també està constituït per les institucions polítiques i socials que prenen decisions (i legislen) sobre el sistema educatiu. Un entorn apressat, on als infants se’ls dona a  entendre que “fan tard” per accedir a certs aprenentatges, o un entorn on les expectatives de pares i docents no s’ajusten al desenvolupament de cada nen o nena, o on els polítics de torn pressionen per poder implantar la seva reforma educativa abans d’acabar la legislatura... està transmetent una valoració de l’educació, com un terreny on els adults, els pares, els docents, els polítics anem a la nostra, sense respectar el més mínim els infants , i els seus processos d’aprenentatge. 

La paciència, una virtut que no està gens a la moda en la societat post moderna, fa referència a dos valors: d’una banda la fortalesa per suportar la part dolorosa que pot tenir tota experiència vital (també la d’aprendre i educar); i de l’altra, la calma per esperar que quelcom que s’ha d’esdevenir. Aquesta paciència és la que les famílies reclamen dels gestors del sistema educatiu, però que també han de posar en pràctica ells i els docents.


Si no és té en compte, el factor temps, pot jugar en contra. Perquè, si d’alguna cosa pateix la societat actual i les institucions educatives és d’un excessiu immediatisme, que avorta les millors iniciatives per les presses de l’obtenció de l’èxit, quan en educació, ja se sap que cal donar temps (senyal de donar valor), i permetre’s viure’l amb deteniment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada