dimarts, 13 de maig de 2014

Educar els fills: Entre les nostres expectatives i les seves dificultats. Entre les seves possibilitats i les nostres limitacions.


Una constatació: La reflexió és una eina del pensament que quan es comparteix, se’n fa diàleg, és potentíssima! Per contra... demana temps, una bona dosi de temps!

Cal una bona hora de diàleg en grup per a que els pares i les mares que hi participen gosin formular les preguntes més íntimes, més sinceres, d’allò que realment els amoïna. Abans, es fa una tasca de “pre-rentat” o de posar-se en “maceració”, que és molt necessària!  Podria semblar que és un “temps perdut”...perquè sovint costa apropar.se al que realment ens preocupa, o no tenim paraules per fer-ho, o no estem segurs de que ens entenguin... Aquest temps inicial, en una trobada, té la funció d’anar obrint escletxes en allò que tots poden expressar de forma “polidament correcte”.

Un cop algú obre la participació amb una qüestió ben real, ben concreta... el camí és preciós!
Una mare pregunta si ha fet bé, preparant, amb una certa dosi de xantatge emocional, una sortida de cap de setmana del seu fill (que és molt patidor, i enyoradís) que només té set anys, i ha d’anar  a casa d’una família que no coneix , per un intercanvi de corals infantils...

El recorregut del diàleg és fantàstic: El camí va de les nostres expectatives o desigs, com a pares o mares, a les dificultats dels nostres fills (que no errors, ni defectes), passa per la facilitació dels aprenentatges necessaris per anar per la vida dels fills, i retorna, amb agraïment cap a l’auto-reconeixement que podem fer tots els adults (i més els qui som pars o mares) que la nostra maduració o creixement emocional pot recórrer molt camí gràcies a l’entrenament quotidià que els nostres fills ens ofereixen! Es dir, el camí té anada i tornada...perquè  les possibilitats dels nostres fills passen per les nostres limitacions (pors, creences limitants, mancances). Per això és tant important observar-nos a nosaltres mateixos en el rol de mare o de pare.


Els pares i les mares reflexius, els qui s’han buscat un grup de diàleg, els qui es qüestionen el que l’educació del seus fills els va plantejant..  passaran sovint per aquest camí que va de les nostres expectatives a les dificultats dels fills i de les possibilitats dels fills a les nostres limitacions! Si es pot fer en grup, l’enriquiment és exponencial! Per això no puc deixar de recomanar els grups de diàleg, de reflexió, les tertúlies... entre pares i mares (amb un facilitador, dinamitzador o conductor) com a eina d’acompanyament i enriquiment per a persones en una època de gran desgast: la criança i educació dels fills.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada