dilluns, 5 de maig de 2014

Dia Internacional de la família (Escoltem-les!)


El proper 15 de maig és el dia internacional de la família. Una d’aquelles dates proclamades per l’Assemblea General de les Nacions Unides (el 1994) fent-se ressò de la importància que la comunitat internacional atorga a la família. La diada, celebrada arreu del món, representa una oportunitat per conscienciar la societat sobre l'estat en què es troben les famílies i els desafiaments i problemes que afronten, i per promoure accions apropiades per defensar-les.

Si consultem un calendari oficial, gairebé no hi ha data de l’any en que no es celebri alguna diada per algun col·lectiu o tema. Tots ells tenen un cert caràcter de crida d’atenció perquè els qui viuen la situació encara no són prou tinguts en compte, respectats o reconeguts els seus drets o fins desconeguda la seva realitat (el cas de certes malalties...)

Aquets darrers mesos he pogut conèixer algunes persones de la PAH de Lleida i he constatat com les circumstàncies que estan vivint algunes famílies tant properes son tremendes! I també com el fet de trobar-se en les assemblees de la PAH els dóna oxigen per poder mantenir-se en peu! I és que quan hom està passant un mal moment, una mala època, necessitem que estiguin per nosaltres, que ens escoltin.
Penso que avui, amb les circumstàncies especialment difícils que estan vivint moltes famílies  (massa famílies en un país com el nostre!) cal escoltar-les, escoltar-les de debò... com diu en aquest poema de R. O’Donell (“El mosaico de la miseria”) que només tinc en castellà

¡Escúchame!
Cuando te pido que me escuches
y tú empiezas a aconsejarme,
no estás haciendo lo que te he pedido.
Cuando te pido que me escuches
y tú empiezas a decirme
por qué yo no debería sentirme así,
no estás respetando mis sentimientos.
Cuando te pido que me escuches
y tú piensas que debes hacer algo
para resolver mi problema,
estás decepcionando mis esperanzas.
¡Escúchame!
Todo lo que te pido es que me escuches,
no quiero que me hables
ni que te tomes molestias por mí.
Escúchame, sólo eso.
Es fácil aconsejar.
Pero yo no soy un incapaz.
Tal vez me encuentre desanimado
y con problemas, pero no soy un incapaz.
Cuando tú haces por mí lo que yo mismo puedo
y tengo necesidad de hacer,
no estás haciendo otra cosa
que atizar mis miedos y mi inseguridad.
Pero cuando simplemente aceptas,
que lo que siento me pertenece a mí,
por muy irracional que sea,
entonces no tengo por qué tratar
de hacerte comprender más,
y empiezo a descubrir
lo que hay dentro de mí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada