dilluns, 7 d’abril de 2014

Posar l’infant en el centre...però ara mateix!


Compartint una formació amb la Viki Bernadet he pogut aprendre molt i refermar algunes conviccions.
La Viki és una dóna valenta, sana i “sanadora”. Parla sense embuts i és molt honesta, perquè ho fa des de la seva experiència ben “elaborada”. I és força contundent, tant amb el seu tema: la prevenció i tractament dels infants i adolescents que han patit abusos sexuals, com en la metodologia que fa servir per ajudar a reflexionar a pares i mares i a educadors.

Treballa amb les persones fins al punt on cadascú es deixa. Respecta aquest punt, però et confronta amb casos, amb jocs de rol, amb reflexions de petits grup, i amb ella mateixa, per “incomodar-te” i obligar-te a sortir de la teva tòpica “zona de confort”: per fer-te sentir adult responsable.

Metodològicament, transmet amb claredat al menys dos missatges:  Els primers minuts són claus! Sàpigues què NO has de fer! Passa sovint que, com a pares o com a educadors ens toca entomar una situació difícil, compromesa, que ens pot deixar xocats... amb els nostres fills, amb els nostres alumnes o usuaris. Del tipus de reacció primera que nosaltres tinguem en depèn en bona mesura, el progrés cap a bé o no de la situació. D’aquí que sigui tant important no “pifiar-la”. La qüestió està en atendre l’infant, l’adolescent o el jove, deixant de banda els nostres pensaments creences, judicis i sentiments. I fer allò que el menor necessita en aquell moment. Per això, en aquestes ocasions la definició per negatiu em sembla molt reveladora... perquè massa sovint l’adult (amb tota la bona intenció, i tenint mil justificacions) no fa el millor per l’infant, perquè se centra massa en sí mateix (els seus judicis, sentiments..)

Dues premisses similars a les que, vaig recordar, ens van transmetre un equip psicopedagògic quan a l’escola dels fills vàrem participar, en l’elaboració del pla de prevenció de tabac, alcohol i drogues: Si saps el que vols per al teu fill, no ho neguis quan les coses es posen difícils... I si el teu fill fa quelcom més enllà dels límits marcats o pactats, parla amb ell... però fes-ho ja! No diguis que ja ho faràs i deixis passar dies!

No fa gaire vaig aprendre un verb que desconeixia: procastinar que vol dir diferir, ajornar, deixar per després... Si calgués posar-ne exemples, molts pares i educadors en situacions compromeses o difícils amb els fills o alumnes... en podríem citar força, per experiència!


Sort tenim de persones com la Viki Bernadet que ens posa deu minuts de límit i ens ajuda a fer-ho bé, a tenir intervencions educatives posant en el centre l’infant!

1 comentari:

  1. Jo també he descobert la paraula "procrastinar", i s'ha de defugir!

    ResponElimina