dimarts, 15 d’abril de 2014

ApS : donar sentit (posar rostre) al que s’aprèn i al que es fa!!!!


Fent formació sobre l’aprenentatge servei a mestres i professors de diverses escoles de Girona, es va plantejar obertament un dels reptes de tot a aprenentatge i de tot servei: Per a què fem el que fem?  Quin sentit té aprendre quelcom ? Quina utilitat té fer un “servei” al que no se li dóna sentit? Les preguntes ens les fèiem els docents, però partien de dues experiències concretes amb infants i adolescents.
Ens explicava una professora de secundària que està portant a terme un projecte d’ApS amb nois i noies amb adaptacions curriculars, justament per a que ells siguin els “protagonistes – prestadors d’ajuda” a d’altres, i no s’identifiquin amb el rol “d’aquells a qui sempre s’ha d’ajudar”... que la cosa no rutlla: Van començar per una col·laboració que ja feien amb el Banc d’aliments de Càritas, i sembla que el primer trimestre tot va anar bé: els nois motivats, la campanya de Nadal... Però abans d’acabar el segon trimestre de curs, els nanos manifesten que estan cansats, que anar un dia a la setmana a col·locar brics de llet en un prestatge no motiva, i la tutora veu que el motiu d’arrencada o la causa que va motivar el projecte, ha quedat massa allunyat: col·laborar amb les entitats del poble per ajudar els qui passen gana....poc té a veure amb col·locar els aliments d’uns palets a uns prestatges o en les bosses dels lots pels usuaris.
Vist que la situació és la que és, obrim la pregunta als companys professors de la trobada. Quins aprenentatges donarien sentit al que estan fent? I què li manca al projecte per poder mantenir la motivació?  Algunes respostes van en el sentit de seguir formulant-se preguntes sobre aprenentatges: quin criteri d’ordenació se segueix en l’estocament dels productes alimentaris? Quants brics  de llet es poden apilar sense que es facin malbé? Quins aliments tenen més demanda i quins costa més de fer sortir? A quines franges de la piràmide dels aliments s’està donat resposta amb els aliments que es distribueixen des del Banc?
Algunes respostes vinculades a la motivació van en el sentit de que el servei ha de tenir rostre humà, cal veure i conèixer les persones amb qui o per a qui es fa el servei. Potser, de cara a continuar el partenariat amb Càritas o el Banc d’aliments caldrà replantejar la relació dels nanos amb els voluntaris del servei, o amb altres persones relacionades.
Una altra de les mestres recorda de la seva època d’escolta, el poc sentit que li trobava a netejar ampolles de cava a la banyera de casa per... vendre el vidre i treure uns diners... per.. ni se’n recorda! Ho feia per que era “bona nena” i perquè confiava en aquells qui li havien encarregat la feina... però ignorava el sentit de tot plegat!
A mi em recordar aquella història tant explicada d’uns  treballadors, a l’edat mitjana, a qui es va preguntar sobre el que feien tallant pedra, uns van contestar que tallaven blocs, altres que estaven fent una bon mur, i uns tercers que estaven fent una catedral!

Per a que un aprenentatge o un servei tingui sentit cal donar-li, i fer-lo assumible (proper i entenedor) per aquells qui hi treballen, i a més cal dotar-lo de rostres humans: cal poder dedicar un temps a veure la satisfacció, la companyia, o l’agraïment en les cares de les persones amb qui o per a qui es fa el servei.

2 comentaris:

  1. Anna, gràcies per les teves reflexions !
    Estic d'acord: cal donar sentit (posar rostre) al que s'aprèn i al que es fa, i també em semblaria important que el com ho fem. sigui enriquidor per a les dues parts, ajudats i ajudadors !
    Cordialment
    Carles Sanmartín Sisó- Lleida

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord, Carles! L'enriquiment ha de ser mutu.

    ResponElimina