dilluns, 24 de març de 2014

La LLIBERTAT: notes per prendre nota


Dijous Passat vaig assistir a la presentació de l’estudi “L’acció social des de les entitats d’Església. El seu paper en la cohesió social a Catalunya” que la Fundació Pere Tarrés va organitzar al Cosmo Caixa. En Xavier Elzo va pronunciar una conferència  “El cristianismo en la plaza pública”  que va tocar aspecte molt interessants. Després els autors de l’estudi el van presentar i es va començar un col·loqui molt participat. Al llar de l’acte hi va haver més d’un parell de referències a  Alain Touraine. D’ell em vaig quedar amb la frase següent:

 “Els drets són superiors a les lleis que jo, ràpidament vaig situar en el context del procés català. Per no escorar-me en interpretacions massa fetes a la emva mida... a cas cerco ressenyes d’una de les obres d’A Touraine ¿Podremos vivir juntos? Iguales y diferentes  i em trobo amb que hi apareix un concepte de fons: la llibertat:

Sólo la idea de Sujeto puede crear no sólo un campo de acción personal sino, sobre todo, un espacio de libertad pública. Únicamente lograremos vivir juntos si reconocemos que nuestra tarea común estriba en combinar acción instrumental e identidad cultural, es decir, si cada uno de nosotros se construye como Sujeto y si nos damos leyes, instituciones y formas de organización social cuyo objetivo principal sea proteger nuestra exigencia de vivir como Sujetos de nuestra propia existencia.

El dissabte vaig participar a l’Assemblea anual de l’ACAT (acció del Cristiana per a l’Abolició de la tortura) que va començar amb la lectura d’un text d’en Pera Casaldàliga, a l’Agenda llatinoamericana 2014:

La veritable llibertat és comunitària, un exercici de relacions que donen i reben. Jo sóc lliure si tu ets lliure. “No hi ha llibertat sens igualtat” Tampoc no hi ha llibertat sens  dignitat.(...) Anem junts a cercar la llibertat i l’alliberament. (...) Indignant-nos cada dia i traduint en actes i processos imparables la nostra indignació. Definitivament: Sense por a la Llibertat, que és la més deshumanitzadora de les pors. Sense por a la llibertat, que és dir sense por a la Vida.

Ara, escrivint aquest post sento a la ràdio la veu de la periodista que em lleva alguns matins…”Desperta, Catalunya!”  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada