dimarts, 11 de març de 2014

La compassió: el diferencial d’humanitat.


En una conferència relativament recent Z. Bauman,  explicava  l’anècdota de que com uns antropòlegs van confirma algunes pistes que tenien sobre  unes restes humanes. Es veu que les restes eren de diversos homínids, mascles i femelles. El que els va donar la seguretat que aquells individus eren humans va ser la troballa d’un esquelet  adult que tenia alguns ossos de la cama trencats, i que no havia mort a causa d’això, sinó molt més gran. És dir, el que va donar el senyal positiu sobre la humanitat d’aquell grup va ser la capacitat de fer-se càrrec d’un individu ”inútil”, més aviat llastrant per a la “manada”. Els integrants del grup es van adonar del sofriment del malalt, el van portar amb ells, i en van tenir cura... La compassió era el diferencial d’humanitat.

En una tertúlia literària on participo assíduament, parlàvem del que fa que la humanitat avanci, dels senyals que ens poden indicar que estem més bé que fa uns centenars o millers d’anys; del que ens fa persones i societats humanes; de les fites (dels personatges i fets) remarcables en aquest progrés humanitzador.  Cadascú amb les seves paraules, reinterpretàvem el que havíem llegit el darrer llibre de X Melloni.  Molts de nosaltres coincidíem en que el reconeixement de l’altre, tant com el de tu mateix, et compromet, t’implica...i que això dóna d’alguna manera, en totes les persones en algun moment o altre.

El reconeixement de l’altre ens humanitza, el adonar-nos del seu patiment (i de la seva felicitat, també!) ens hi apropa...I socialment com a grup humà organitzat, el compromís, el restar al costat, el remoure les circumstàncies que han estat la causa del patiment de l’altre, el reinventar les condicions de vida amb l’altre... ens situen en l’escala de la Dignitat Humana.

Un bon exemple de compassió i compromís del que n’estic molt orgullosa (i em fa molt feliç) és el Projecte d’Habitatges Socials de Lleida (on col.laboro una mica). Un exemple positiu de col·laboració entre el bisbat, la PAH i una munió de voluntaris que estan transformant uns espais buits en vivendes socials. I que actuen sota aquest lema: “Més que construir pisos, volem reconstruir famílies”

Si us agafa un pessimisme circumstancial... i voleu recuperar-vos de tanta mala noticia, mireu el que estan fent...i penseu que és replicable!!!


2 comentaris:

  1. "Denunciar" el que es fa bé també és una feina evangelitzadora de primer ordre. Ha estat un plaer saber de la bona feina que es fa també per les terres de la Paeria.
    Endavant!

    ResponElimina