dijous, 13 de febrer de 2014

La vella qüestió: La llibertat individual i el bé comú


Què legitima els desigs infinits i particulars d’uns pares vers el seus fills?

 Escoltant una interessant ponència del Dr. Antoni Martínez Roig sobre drets dels infants des del punt de vista de la salut, en marc de les III JORNADES CATALANES SOBRE L’INFANT que giren entorn de “l’interès superior de l’Infant” m’han reaparegut vells dubtes de l’àmbit escolar...i no és que la ponència no fos interessant, sinó que la qüestió és la mateixa. M’explico. El doctor Martínez ens deia que avui en dia a Catalunya ,el 5% de les famílies decideixen no vacunar els seus fills. I que aquest fet que se circumscriu en les decisions d’àmbit familiar segons la idea de salut que cada família té, està afectant la salut col·lectiva de tota la població. Que al créixer el nombre d’infants no vacunats, creix la població afectada d’algunes malalties que molts creiem eradicades del nostres país, i que això fa més vulnerables tots els altres infants.

Jo em preguntava quin deu ser el límit (el tant per cent de famílies que no vacunen) que les autoritat sanitàries permetrien si s’adonessin que algunes malalties tornen a aparèixer i afecten una part significativa de la població infantil, per intervenir i “posar límits” a aquest dret.

El doctor, continuava la seva reflexió dient que alguns adolescents i joves , que ens el seu dia no van ser vacunats pels seus pares, opten per vacunar-se quan poden demanar-ho als serveis sanitaris, reconeixent uns avantatges en la vacunació que els seus pares no varen considerar com a tals.

Al terreny escolar ens està passant semblantment: Parlo dels pares que demanen una escolaritat diferent pels seus fills, dins d’un context social i lingüístic consensuat i que funciona. La interlocutòria del TSJC sobre el català a les aules d’algunes escoles, ho ha acabat d’aguditzar.

El risc de permetre portar al límit la llibertat d’uns pares, és doble: l’expansió d’aquest virus a d’altres famílies i la lesió a la convivència del mateix fill-alumne dins de la seva pròpia escola, A més hi el perill, de fractura o d’enfrontament dels pares i mares entre sí, dins d’una mateixa escola ens adverteix un comunicat de la CCAPAC, difós en aquest article: Una declaració preventiva sobre els límits que els desigs d’uns pares han de tenir quan aquests topen amb el que és part del Projecte educatiu del centre que “han escollit” pel seus fills. Venen a dir que si hom ja sap on porta els seus fills, el que no pot fer és demanar un canvi de regles a mig joc.
Això que ara passa amb la llengua i que és un tema de gran transcendència a nivell de país, que cal tractar amb voluntat de país, sembla que està claríssim. A Catalunya el model lingüístic que s’ha dut a terme a les escoles i que cada centre concreta en el seu projecte educatiu és inqüestionable, perquè se n’ha demostrar la validesa, s’ha legitimat a nivell educatiu (les competències tan en català com en castellà són més que provades al final de l’escolaritat obligatòria) i  a nivell social ( facilitar l’aprenentatge del català lluny de minvar les possibilitats de progrés, encaix i creixement social, les enriqueix).

Què legitima doncs les expectatives particulars de cada família, els desigs educatius de cada pare i mare  quan aquesta s’han de realitzar en bona part en un centre educatiu (si no opten pel homeschooling)? Què hi té a dir la societat, la política, el govern democràticament escollit?


En un context ideal, o en un “país normal” on cap llengua fos amenaçada, on es respectessin els drets lingüístics de tots els parlants, es podria entendre que algunes famílies optessin per “estalviar” el contacte amb una nova llengua que fos la materna, al seus fills (deixant-los mancats de la possibilitat d’enriquir-se acadèmicament i humanament!) com ja passa amb les vacunes ... Però pel que a mi em sembla, ni estem en un “país normal” (encara cal vetllar pel bé comú que és la llengua) ni “l’objecció” a les vacunes infantils és un tema només relatiu a la llibertat individual de cada família...perquè afecta la salut col·lectiva!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada