dimarts, 3 de desembre de 2013

Potser l’escola un bon “lloc” on fomentar la parentalitat positiva?


Fins fa no gaire en dèiem fer de mare o fer de pare. Però com que s’ha comprovat que fent-ne també s’han fet disbarats majúsculs ha estat convenient crear el concepte de Parentalitat positiva.  Es pot definir com el conjunt d’aquelles conductes parentals que ofereixen el benestar dels nenes/es i faciliten positivament el seu desenvolupament integral des d’una perspectiva de cura, afecte, protecció, seguretat personal, i de no violència. Com a tal, el concepte s’expandeix a partir de les recomanacions del Consell d’Europa l’any 2006.

El Consell  d’Europa fa una colla de recomanacions als estats membres per a que reconeguin el caràcter fonamental de les famílies i impulsin les mesures legislatives, administratives i financeres per a fer possible l’exercici d’aquesta responsabilitat dels pares i les mares. Perquè entén que tenir cura de les famílies a més de proporcionar benestar als ciutadans, és una responsabilitat d’estat perquè fa possible un futur més saludable i pròsper per a la societat.
El mateix document, situa a l’escola un dels llocs on fomentar, donar suport, facilitar l'adquisició de competències, i el trasllat de criteris de parentalitat positiva. I destaca el diàleg entre els “proveïdors de serveis” (els docents o una altra figura professional?) i els pares com a vehicle d’aquesta formació.
“L’Exercici de la parentalitat positiva: es refereix al comportament dels pares fonamentat en l’interès superior de l’infant.” El repte és trobar COM fer-ho. Per a mi, un dels millors resums de parentalitat positiva, és el de Save the Children.
Ens va parlar de tot això la Raquel-Amaya Martínez González, professora del Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat d'Oviedo,autora del “Programa-guía para el desarrollo de competencias emocionales, educativas y parentales” del Ministerio de Sanidad y Política Social, en la darrera Aula Bofill. Una persona que porta anys treballant el tema dels pares en escoles. Amb unes experiències d’on podem aprendre molt. Com de l’experiència consolidada del programa FEAC (Família/Escola, acció compartida), fill de la intuïció educativa de dos grans mestres de la col·laboració entre famílies i escoles.

Tossudament, les experiències i les recomanacions dels experts ens condueixen cap a l’escola com a “lloc” de formació dels pares i mares... Caldrà entomar la responsabilitat, dotar-nos de recursos i metodologies i posar en valor les bones pràctiques!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada