dimarts, 3 de desembre de 2013

Els resultats PISA i els pares a l'escola (Arguments per a la polèmica)


La  setmana passada, al començar la meva intervenció en l’Aula Bofill vaig gosar contradir la pregunta del títol de l’acte: “Millors pares fan millors alumnes?” Vaig contestar que millors pares fan fills més feliços. La frase va tenir un cert èxit dins de la sala i fora perquè va ser força twitejada. De fet vaig prendre-la d’una xerrada que va fer en Gregorio Luri en un acte del programa FEAC fa un parell d’anys; en aquella ocasió ell va voler titular la seva intervenció “Els pares tenen fills, no alumnes”. En algun altre article li he llegit algun toc d’alerta vers el sistema escolar en el sentit  de “deixeu els pares en pau”.

Tot això m’ha vingut al cap quan he vist el telenoticies (de TV3) d’aquest migdia que obrien comentant de l’Informe PISA. Sembla que els darrers resultats mostren un cert estancament global, pel que fa als alumnes catalans, ni milloren ni empitjoren. Tot seguit, dins el mateix bloc, una noticia d’un centre de Tarragona que tot integrant els pares i mares ha millorat resultats, al disminuir l’absentisme escolar i guanyar en motivació de l’alumnat. No ha parlat cap mestre, cap directiu...

La millora dels resultats escolars depèn fonamentalment de la bona tasca dels professionals docents de les escoles. Depèn d’aplicar sostingudament en el temps (durant uns quants cursos) metodologies, polítiques, estratègies... de forma sistemàtica i avaluada, que millorin el rendiment escolar, els aprenentatges de tot tipus que l’escola fomenta.

D’acord, la implicació de les famílies en l’educació de llurs fills és clau. És clar que sí! Però la primera responsabilitat de les famílies no és l’èxit escolar. No ens equivoquéssim! No es tracta de carregar la responsabilitat en uns o altres. L’educació és una tasca compartida. Però que cadascú assumeixi les seves funcions específiques. Docents i pares. Que no fos que, tant parlar dels pares a l’escola, de les responsabilitats de les famílies i de la tribu que educa... ens passés per alt que els centres escolars (o les comunitats educatives) tenen uns professionals especialment preparats per a promoure aprenentatges en els alumnes.

Per reduir el fracàs escolar es pot fer de moltes maneres. Jo admiro el sistema que en Xavier Melgarejo va implantar a la seva escola Claret de Barcelona, després d’haver estudiat a fons Finlandia en la seva tesis. Ha donat uns resultats espectaculars! La implicació i avaluació de tot el professorat ha estat clau (i la implantació del programa FEAC, segurament també ha tingut la seva importància). Però no capgirem les coses, amb un programa de famílies, tot sol, no ho haurien aconseguit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada