dilluns, 25 de novembre de 2013

Ser família, una manera de viure's com a ciutadà


L’interès per la família, o les veus que proclamen i reclamen més atenció a la família són diverses i plurals. Tant plurals com és la societat mateixa, tant plurals com aquells qui les promouen o els donen canal per fer-se sentir en l’àgora pública.  Unes parteixen de l’administració (o d’una part de l’administració) d’una Conselleria, la Benestar i Família, en aquest cas i enfoquen l’atenció a les famílies des d’una òptica (veieu el programa Créixer en Família  D’altres (tot i ser de la mateixa administració) parteixen d’un enfocament diferent, més educatiu i, com el portal Família Escola Junts x l’Educació . Molts altres parteixen de la societat civil, del ciutadans que d’una o altre sensibilitat s’agrupen per trobar respostes o per emprendre accions conjuntes. Una bona mostra són les federacions d’ampas, tant diverses com la tipologia de centres educatius (no com els pares i mares, sinó com la titularitat de les escoles.... Com si dins de cada una d’elles no hi hagués també tot tipus de persones , ideologies, creences i opcions polítiques!). I també trobem programes, plataformes, experiències que volen impulsar estudis, recerques, experiències, grups d’opinió... sobre, entorn, amb les famílies.

Que jo conegui, a Catalunya, en aquest moment hi ha dues línies d’atenció i estudi de les famílies, que parteixen de la societat civil que corren en paral·lel. És el cas de Famílies amb Veu, un programa complex que integra recerca, acció i finalment l’elaboració de documentació per implicar els pares i mares en la participació a l’escola, per a la seva millora. I alhora també és el cas de la Plataforma per la família Catalunya –ONU 2014  una  iniciativa que recull la invitació de la ONU a activar algunes recomanacions  pel vintè aniversari de l ‘any internacional de la família  el 2014, i que agrupa institucions  que ja estan treballant-hi.  Tinc la sort de conèixer els dos processos i la magnífica gent que hi ha en els dos equips que les impulsen.

Crida l’atenció que iniciatives de dues conselleries de la mateixa Generalitat no comparteixin pràcticament ni visions ni sinèrgies...i em sembla trist que no hi hagi cap mena de contacte entre les dues propostes actives en aquest moment. Tots ells enfoquen el que creuen que és el millor per fer-se i ser famílies amb una millor competència educativa vers els seus fill.  El que tenen en comú és el fet valorar la família i la seva responsabilitat educativa, com a tasca forjadora de present i de futur...i això és fonamental.


Ser part d’una família, ser-ne la part adulta, vol dir ser ciutadà doblement responsable: per un mateix i pels fills, ciutadans en desenvolupament. Per això, una societat que miri amb esperança i ganes el seu futur ha de situar la família  (del tipus que sigui) en el centre. I els ciutadans han de fer sentir la seva veu , en tant que membres d’una família, per a ser tinguts en compte en les polítiques i per implicar-se en les accions que puguin afavorir-ne la vida més harmònica i humanitzant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada