diumenge, 13 d’octubre de 2013

Reinventant les ampas




La setmana passada en una trobada de del procés participatiu, de debat i de descoberta que es va duent a terme en el sí del programa Famílies amb Veu  em va agradar estar  treballant amb algunes mares i alguns pares presidents o membres d’ampas diverses de les comarques barcelonines.

Realment té valor que es desplacin , que dediquin temps i energies a repensar les funcions de les ampas, la representativitat de les famílies en les comunitats educatives i en la societat en general! Un esforç que, quan se’ls pregunta, fan pels nens i nenes, per tots, no només pels seus fills, pels de tots! (Segueix admirant-me la generositat!)

Tenen clar el “per a què” o “per a qui”. Em va agradar que, sense un gran esforç, va sorgir el “què” , la missió que els caracteritza: “fer escola”. El més fumut ve quan se’ls demana  “com”. Fins quan se’ls adrecen preguntes en futur, en un futur hipotèticament lliure (que és com ha de ser! si encara està per crear!) costa desempallegar-se del present/passat llastrant. Per que encara pesen massa les paraules del segle XX i del món que va quedant enrere: “reivindicació”, “drets”, “lluita”...

Tanmateix, intueixo que comencen a haver-hi més experiències que substantius per anomenar-la: El “COM fer escola” dels pares i mares va prenent cos en “participar tant i en tot el que bonament podem”, en “ajudar els qui ara mateix ho passen més malament ”, en “prendre la paraula encara que no som gaires”... en ser ciutadans , adults, responsables, implicats... que fem junts, que actuem coordinadament.


Com algú va dir...en sentir que l’escola, l’ESCOLA dels nostres fills, dels fills i filles de tots els ciutadans és la NOSTRA Escola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada