divendres, 4 d’octubre de 2013

Família i Escola coincidint en el diagnòstic! i alguna cosa més..?


Del famós vídeo de la participació de Sir Ken Robinson al TED del 2006 sobre “Perquè les escoles maten la creativitat?” que tantes vegades he fet servir en formacions de mestres i professors, sempre m’ha agradat l’exemple que fa servir per il·lustrar la tercera característica que, segons ell, té la intel·ligència humana: és diversa. L’exemple que podeu veure aquí (minut 14:56) fa referència a una nena  (que d’haver viscut avui en dia hauria estat diagnosticada de TDH) que avui és una gran ballarina.

En Ken Robinson situava els sistemes escolars en una crítica ferotge com a “assassins” de la creativitat. Ho feia d’una forma molt sarcàstica, però la majoria de mestres i professors, després de veure’l un parell de vegades, preferien passar a una altra qüestió... se sentien incòmodes.

Ahir em va arribar aquest curtmetratge titulat “¿Bailamos?” que consisteix en una conversa entre un pare i una filla, a partir de les ganes de ballar que manifesta la nena.

Així que el vaig veure vaig pensar que la coincidència era ben feliç! Aquest breu filmet, il·lustra l’anècdota d’en Ken Robinson i l’amplia! I ho fa en un sentit complementari i coincident! Es dir, tant l’escola com les famílies volem el millor pels nostres fills i coincidim en que el millor està associat a les capacitats controlades per l’hemisferi esquerra del cervell.


Escoles i famílies hem educat generacions de nens i nenes amb plena coincidència d’objectius. Ara el repte és , assumint el diagnòstic d’on som... dissenyar, posar-nos d’acord en un nou pla d’acció educativa que inclogui les capacitats dels dos hemisferis cerebrals!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada