dilluns, 23 de setembre de 2013

Un cop a l'escola qui els educa? (Article publicat a familiaforum.net 29/09/2003)


L'etapa d'Educació Infantil que va dels 3 als 6 anys és molt important, però, en el nostre país, no és obligatòria. Com cal aprofitar l'escolarització de la gran majoria d'infants d'aquestes edats?
La immensa majoria dels ciutadans entenen que l'edat en què els nens i les nenes comencen l'escola és la des tres anys, en l'etapa que actualment s'anomena Educació Infantil. Cal saber però que l'edat d'escolarització obligatòria (en el nostres país) no és fins als sis anys, a l'inici de la primària. És a dir, si una família fa l'opció de no portar el seu fill menor de sis anys a l'escola perquè creu que és millor, oficialment ningú els ho pot retreure; mentre que si aquest infant ja té els sis anys fets, l'Administració pot actuar contra els pares per garantir un dret del fill. 

No obstant això, la immensa majoria dels infants (més del 98% a Catalunya) entre els tres i els sis anys estan escolaritzats. Probablement per la confluència de dos factors: 
- la idea cada vegada més extensa que on es pot educar millor un infant és a l'escola (gràcies a la bona programació, a les possibilitats de socialització,...),
- la vivència cada cop més generalitzada que, a casa, el nen no s'hi pot estar, senzillament perquè no hi ha ningú que pugui estar per ell. 

Així doncs hem de reconèixer que l'escola compleix almenys dues funcions la de guarda i custòdia i l'educativa. I que les dues són opcionals per part dels pares fins que el fill o la filla fan sis anys. 

En aquesta etapa, en un ritme no tan accelerat com en l'anterior (dels 0 als 3 anys), els infants experimenten grans canvis en el seu desenvolupament global, que comprenen totes les dimensions de la persona i que d'alguna manera assenten les bases de molt del que serà l'infant en el futur. Per aquest motiu els països que més inverteixen en educació ho fan també en més gran proporció en aquestes primeres etapes, creant, mantenint i millorant tot tipus de serveis adreçats a la "petita infància" (no només centres escolars). 

El respecte a la persona que l'infant ja és, i a les seves potencialitats educatives fan que aquesta etapa sigui molt important des del punt de vista de tots aquells que podran i hauran d'intervenir en la seva educació. D'aquí que la dedicació familiar que els infants requereixen sigui encara molt gran i que aquesta hagi d'anar necessàriament coordinada amb l'escola infantil. 

Els i les mestres d'educació infantil són molt conscients de la tremenda importància que tenen els primers aprenentatges escolars, i com aquests poden determinar una bona part de la vida escolar i personal de l'infant. Els pares i mares, un cop decidida l'escolarització dels nostres fills, tenim una paper importantíssim a fer en la seva educació, que no consisteix, més que en una petita proporció, a seguir llur escolarització.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada