dilluns, 23 de setembre de 2013

Què fa el nen? Juga! (Article publicat a familaforum.net 19/01/2004)


Juga, passa l'estona, fa de criatura, s'entreté... Com si fos poca cosa! Algunes vegades els adults hem pronunciat aquest "juga" amb un cert menyspreu, com si fos una activitat de "segona", sense conèixer prou bé què està fent un infant quan juga!
Des del punt de vista de l'adult, què és jugar? Perdre el temps? Divertir-se? Fer quelcom propi de nens? Entretenir-se amb qualsevol cosa? Aquestes respostes encaixaven amb una certa visió de la vida que podríem resumir com "allò que no requereix esforç o que no és útil, no val per a res".

Com que jugar és aparentment inútil i com que pot no requerir esforç, i fins i tot resultar plaent, l'activitat passava a tenir una categoria "inferior", que s'excusava en els infants petits, però que aviat es recriminava en els més grandets (Au, va;, no juguis, que no ets una criatura!), i que era censurada en els adults.

Jugar és gaudir gratuïtament d'un temps. I només per això ja valdria la pena. Però jugar té altres valors afegits.

Jugar no és perdre el temps! És tenir una experiència on es pot modificar el temps i l'espai, i això només es pot fer jugant! Els adults podem canviar les coses en l'espai i fins i tot  modificar-lo, però no podem canviar el temps (podem omplir un espai que ha quedat buit, però no el temps): no podem reviure, ni tornar el temps enrere. Això només es pot fer jugant!

Fixem-nos en les vegades que els infants reviuen, tot jugant, alguna experiència viscuda que els ha amoïnat, i on poden canviar el seu rol, canviar el curs de l'acció, modificar-ne les causes i o els efectes (recordeu haver vist els vostre fills jugant a "anar al metge"?). O juguen a pares i mares, o a mestres i escoles per reproduir situacions ja viscudes tot modificant-ne el que necessiten per viure-les de nou, d'una altra manera. Per això podem dir que el joc ajuda els infants a reviure el temps passat

Però jugant també és possible anticipar: jugar a provar, assajar, preparar-se per... Jugar a "provar a veure que passa si..."  I jugar "a veure si seré capaç de...". És jugar a tastar l'esdevenidor. És preparar-se pel futur, "fent veure que...", posant-se en situació, però "de mentides" (Recordeu quan advertiu una criatura que no es faci mal provant de pujar, saltar o fer quelcom que us sembla perillós i ell o ella us responen amb seguretat "Però si estic jugant"!").

Hem trobat una frase que resumeix en poques paraules el valor que té el joc  per als infants: Sense jugar, una vida d'infant no és viable. Carme Thió de Pol

Jugar és una necessitat per als infants, i un autèntic luxe dels éssers humans, que tenim, durant una determinada època de la nostra vida, el privilegi de poder modificar el temps. Potser és degut que la infància és un període vital en el qual cal aprendre tantes coses, que el temps, necessàriament, s'ha de viure d'una altra manera. Després, d'adults ho podem recordar i fins a reviure quan fem alguna experiència artística, d'oci, o bé, quan "perdem el temps" jugant amb els nostres fills!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada