dilluns, 23 de setembre de 2013

Què cal fer perquè aquest nen aprengui? (Article publicat a familiaforum.net 21/04/2004)


Molts mestres i professors i no poc pares i mares de família s'han fet aquesta pregunta, amb més o menys desesperació i amb més o menys disposició per posar-se en el camí de trobar-hi respostes.
Aprendre és una capacitat o un cúmul de capacitats humanes, i que comencem a exercir des de tan d'hora (des que arribem al món) que podria semblar que és fàcil. I, que el més natural que pot fer un infant, un adult, qualsevol persona és aprendre. Aquesta afirmació encara pot semblar més evident quan aquest infant, nen o adolescent "està en edat de formació" quan la capacitat humana per absorbir aprenentatges és més gran. Tanmateix, no tots els aprenentatges són espontanis, sinó que requereixen molts esforços d'ensenyament. Per això no és estrany que els qui es dediquen a la docència i a l'educació esperin que l'aprenentatge dels seus alumnes sigui proporcional a la intencionalitat i als recursos esmerçats pel docent.

El fet és que aprendre no és igual al llarg de la vida, ni pot ser igual per a tots els continguts, ni en totes les ocasions, ni per a totes les persones. De fet hi ha psicòlegs de l'aprenentatge que han afirmat que l'aprenentatge és idiosincràtic de cada persona. Ningú aprèn de la mateixa manera. Cadascú aprèn segons és. 

Si bé l'afirmació anterior, no deixa de ser certa, si que podem dir que hi ha unes condicions que afavoreixen que es produeixi l'aprenentatge; que, de saber-les poden orientar molts docents i molts pares i mares. Veiem-les: 

·        Un ambient de seguretat i d'estimació que afavoreixi l'autoestima del nen o nena , que vagi en la línia de possibilitar la seva autoimatge positiva com a aprenent.
A casa, els nostres fills, no haurien de percebre mai que ens decepcionen com a persones quan no rendeixen escolarment com voldríem. Al contrari, han d'estar segurs que els estimem per sobre de tot. Aquesta seguretat mateixa és condició per aprendre. 


  • Un ambient on sigui possible l'error i on les angúnies del no-saber puguin ser contingudes.Els pares sempre disposats a acollir les pors i les angúnies que l'escolaritat i els processos d'aprenentatge que s'inicien allà i es poden produir en els nostres fills, ajuden a superar les inseguretats que tot procés d'aprenentatge. 

  • Un ambient on es fomenti l'esperança, on hi hagi unes expectatives positives de cara als aprenents i als seus processos d'aprenentatge. Més enllà de l'acolliment de les angúnies cal donar sempre espai a les múltiples i diverses possibilitats de sortir-se'n, que cada nen o nena realitzarà a la seva manera. 

  • Un ambient on es fomenti el pensament, la creativitat, la reflexió, la curiositat i l'avidesa de més coneixement. Quan hom se sent segur, acollit, respectat en les seves temences i esperonat a anar endavant, respectant la seva manera de ser i de fer, té obert el camp del pensament, és dir: aprèn, i no de qualsevol manera, al contrari, molt significativament! 


Evidentment que ajudar els nostres fills a fer els deures, tenir converses instructives sobre qualsevol tema o construir junts una joguina, afavoreix que es produeixin aprenentatges. Sempre que es duguin a terme en un ambient familiar que compleixi mínimament les quatre condicions citades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada