dilluns, 23 de setembre de 2013

Podries ajudar-me a parar la taula? (article publicat 21/07/2003 a familiaforum.net)

Ajuden les criatures a casa o s'han d'ocupar de les seva feina, que és estudiar? Cal demanar-los-ho cada dia? Es tracta d'ajudar o fer-se responsables d'alguna tasca que ens ajudi a tots conviure millor?

A molts pares ens crida l'atenció que els nostres infants que són ben capaços de tenir responsabilitats a l'escola (els càrrecs de la classe) i dur-les a terme amb ganes i il·lusió, els costi tant fer-se responsables d'alguna cosa de casa.


A l'escola, els nens i nenes saluden en entrar a classe, deixen la cartera penjada al lloc corresponent i s'ocupen de netejar l'animalet-mascota o d'endreçar els llibres a la biblioteca. A casa, sembla mentida com costa que es deixin la jaqueta i la cartera penjades i no tirades, que saludin i que es facin càrrec de portar-se el plat fins a l'aigüera ...!

Els hàbits de col·laboració cal educar-los tan aviat com sigui possible. De fet és el mateix infant el qui ens informa quan està a punt per provar de fer "jo sol" una cosa que fins ara feia amb la nostra ajuda o que mai no havia fet. Així ens indica que té ganes de fer-ho, a la seva manera, és clar!. Jo poso l'aigua als gots!, Deixa'm que premi jo sol els botons de la tele!, Ja m'escalfo jo tot sol la llet al microones!

Aquestes petites-grans ocasions són les que no podem deixar passar. Quan els nostre fill o filla ens ensenya "per sorpresa" com s'ha fet el llit tot sol, o ens ha parat taula, o s'ha plegat el jersei, cal aprofitar-ho per passar de la motivació cap a un hàbit de col·laboració.

Perquè, sovint, si deixem escapar aquestes ocasions, i no demanem la seva col·laboració fins que és més gran, acostumem a fer-ho apel·lant sobtadament a la seva responsabilitat (que considerem que per l'edat ja hauria de tenir!) o al nostre cansament. Aleshores la forma espatlla el fons. De manera que en algunes circumstàncies, especialment quan estem cansats, la demanda de col·laboració pot aparèixer com un retret de pares a fills, motivat pel nostre cansament o per la nostra sensació de "ja n'hi ha prou".

Tanmateix, si bé és molt important trobar el moment adequat per iniciar els nostres fills en certs hàbits de col·laboració i corresponsabilitat, també ho és molt trobar la manera de fer-ho. Si estem convençuts que la convivència en el grup familiar és millor com més participada és; el més indicat seria comptar amb tots els membres en la mesura de les possibilitats de cadascú, i anar revisant i modificant aquestes responsabilitats d'acord amb l'edat. No tant per ajudar la pobra mare, que ja va prou cansada. Ni perquè t'ho mano jo, sinó perquè hem quedat que d'això te'n feies responsable tu, i si no ho fas, les coses no rutllen com esperàvem que anessin.

En definitiva es tracta d'estimular la responsabilitat, no de suscitar pena ni de ser obedients.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada