dilluns, 23 de setembre de 2013

"Però si el nostre fill era un bon estudiant!" (Article publicat a familiaforum.net 30/05/2006)


Quan els fills arriben a l'adolescència es troben en una etapa educativa en la qual se'ls demana que es responsabilitzin cada vegada més dels seus estudis. Però els adolescents no es caracteritzen per la tendència de fer allò que els adults voldríem, sinó, en molts casos, precisament, pel contrari.


Els anys de l'adolescència són particularment difícils, especialment per als adolescents. Són tants els canvis que experimenten, els interessos que es desvetllen, que els estudis i la vida escolar, evidentment se'n ressenteixen. Si l'adolescència no és fàcil, tampoc ho és el context actual en el qual aquesta es viu.

En la nostra societat, l'esforç i la voluntat tenen un descrèdit enorme entre persones de totes les edats. I aquest ambient impregna la vida dels adolescents. Així mateix, el futur, tan incert, que sembla un horitzó mai assolible, no motiva gairebé ningú, i menys els adolescents, que viuen en un "presentisme" quasi total.

Tanmateix, molts pares i professors ens sentim seriosament preocupats per la baixada del rendiment acadèmic dels nostres fills i alumnes. No resulta eficaç, en cap cas, culpabilitzar-nos com a pares, carregant el problema acadèmic dels nostres adolescents damunt nostre, ni buscar culpables en el centre educatiu i el professorat.


Què hi podem fer, doncs?

- No alarmar-nos, conservar la serenitat. No permetre que el disgust que ens ocasiona l'actitud de l'adolescent davant els seus estudis ens transformi en uns adults sistemàticament enfadats. Tanmateix, fem atenció als altres possibles senyals que podrien, conjuntament amb el baix rendiment escolar, ser indicadors d'altres situacions més greus.

Dialoguem amb els nostres adolescents. Escoltem-los. A vegades, darrere d'unes males notes hi ha qüestions que es poden resoldre amb un parell de converses (no sermons ni amenaces!). Podem criticar els comportaments irresponsables de l'adolescent, però no la seva persona. No el desqualifiquem. La nostra relació adults-adolescents ha de quedar salvada i en el terreny del diàleg sempre és possible.

Transmetem-los, amb fermesa, que els estudis formen una part molt important de les seves responsabilitats; i que l'esforç té unes compensacions importants en la pròpia satisfacció i autoestima, a més d'altres repercussions futures positives. I no defallim, mantinguem la nostra postura ferma i la nostra actitud dialogant amb coherència i durant un temps llarg (no d'avui per demà), acompanyant els nostres missatges de la confiança en les seves capacitats per sortir-se'n.

- Fomentem i mantinguem una comunicació sincera i fluida entre pares i professors. Que ambdós volem el millor per a l'adolescent i no som pas competidors!

- Posem al seu abast mitjans facilitadors del seu rendiment en l'estudi. Un espai adequat, els materials necessaris, uns horaris pactats i, si és necessari, un reforç. Tanmateix, un recurs essencial és que l'adolescent ens tingui a nosaltres, els adults, com a model de responsabilitats assumides amb gust, d'esforç realitzat amb ganes, dins d'un clima relacional positiu. I també hem de ser un model en el qual l'accés a la cultura i al coneixement són reconeguts com a font de creixement personal i de transformació social.

Per tant, cal abandonar els discursos basats en l'esforç per un bon lloc de treball el dia de demà, ioferir uns models de vida on l'esforç, l'estudi i la cultura tenen un valor important. I entendre el rebuig quasi total de l'adolescent a tot el que fins aleshores acceptava i que havia admès sense qüestionar-ho.

Tampoc no podem oblidar que els adolescents tenen en contra de l'esforç en els estudis les seves hormones en revolució i un clima social dominantment oportunista!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada