dilluns, 23 de setembre de 2013

La cuina de les emocions familiars (Article publicat a universitaties.cat 20/1/2011



Veig la promoció, a tota plana, en un suplement dominical i no puc per menys que quedar-me enganxada: La il·lustració em resulta simpàtica i atractiva però els textos son definitius! Llegir-los i aparèixer en mi el desig de tenir-lo. Aquest llibre hauria de resoldre la majoria de mals de caps dels pares i les mares d’avui en dia… i (vés a saber!) potser encara hi soc a temps jo mateixa amb els de casa… tot i que ja tenen poc de “nens”…

El tapis del fons de la il·lustració està format per paraules (aparentment triades a l’atzar i sense ritme) com: baixa autoestima, irritació, ansietat, inapetència, apatia, son difícil, por… Aquestes són situacions comunes en les que es trobem moltes persones, siguem adults o infants. Anem de bòlid tot el dia, patim trastorns del son, ens alimentem malament i ens relacionem “pobrament” amb els nostres semblants. Què en seria de valuós, trobar maneres de millorar fàcilment la nostra existència!

Sobre aquest fons, tristament real, un somrient Sr. Conill o una riallera Sra. Llebre està remenant un bol, sobre un taulell, que conté una massa que podria ser de xocolata, i ens diu: (bafarada) “Receptes per a preparar plats deliciosos que ajuden a resoldre els conflictes emocionals més comuns en la infància“.

A mi, el Sr. Conill o la Sra. Llebre de la il·lustració ja em suggereix algunes coses: La xocolata, la confitura i les galetes de mores que hi ha damunt la taula… ja estimulen el meu bon humor, tot i que desconec completament les propietats d’aquests aliments, però m’agraden i només de pensar-hi ja em va salivera i em predisposen positivament. Intueixo que hi deu haver quelcom que relaciona bona vida i bona teca!

Si els ingredients son estimulants, no ho són menys les accions (vinculades als gestos de l’animaló-pastisser) que també es veuen en el dibuix: m’evoquen alguns procediments o accions gustoses som són amassar, barrejar, fer “pastetes” i fer servir el corró! Aquest estri, ja de per sí gustós, fet amb un cilindre de fusta llisa que es pot fer rodolar per damunt de la pasta i així allisar-la una i altra vegada… però que també pot servir per descarregar “tensions” (agressivitats) tot aixafant sota el seu recorregut, amb l’ajuda del nostres pes i força, tot allò que se li posi pel davant.

Amb el que la il·lustració ja suggereix: degustar, llepar, xarrupar, fer pastetes, allisar, fer servir la força, ser delicat… ja hi puc intuir algunes pistes per resoldre alguns conflictes de la vida quotidiana, si més no, simbòlicament. I això no és poc! Serà que alimentar-se bé i dedicar-se a la cuina són dos processos que ens poden fer molt de bé?

En l’angle dret superior de la pàgina que estic descrivint, hi apareix la portada del llibre “La nova cuina del benestar emocional per a infants. Receptes per a potenciar l’autoestima, el bon humor i la tranquil·litat del teu fill” de Koni Selinger, editat per Alba. I em pregunto si els adults que encara conservem quelcom d’infants som possibles clients o subjectes destinataris d’aquest benestar emocional del que parla el títol.

Alhora penso, què deu tenir de “nova” aquesta cuina? Que, potser, l’anterior anava de cara a potenciar el contrari? Pretenien els inventors del fast-food posar la gent de mala lluna? I els creadors de menjars precuinats, baixar l’autoestima dels seus usuaris? (No serà la cuina ràpida, un signe dels noestres temps? Alimentat! Sobreviu! Ràpid- ràpid! No “perdis el temps” a la cuina! Ja ho fa algú per tu! Engoleix! Empassa!! BUF!

Mirant la pàgina del suplement dominical on he vist aquesta promoció del citat llibre penso ja en el seu encert! Penso que va “directe al clau”, o als eixos del triangle del benestar emocional sens dubte; l’Autoestima, el bon humor i la tranquil·litat! Sense ni tenir-lo a les mans, m’imagino la cuina de casa de qualsevol família, sense presses, amb una parell o tres persones, d’edats diverses ( ben dispars, a poder ser!) que fan juntes una colla d’accions, el resultat de les quals podran gaudir elles mateixes o podrà ser objecte d’un regal a algú altre. Pares i fills compartint una estona de conversa, d’aprenentatges, d’ajuda mútua, de col·laboració necessària… fent el dinar o el sopar (no només per a ells) per als altres membres de la família o pels convidats. Permetent-se ser creatius i agosarats amb els ingredients, els estris o les mesures … O mantenint-se fidels i estrictes a les recepta, tan hi fa! Cada família al seu estil, cada moment, amb el que li sigui més propi. Però gaudint-se mútuament, perfeccionant els gests culinaris de la vida en comú de cada dia.

No voldria que aquest article es llegís com una propaganda gratuïta del llibre (que no he tingut ni a les mans) sinó com una al·legoria de la poderosa vida familiar com a recepta per al benestar emocional dels infants!

Cuinar junts, fer quelcom de tu per mi, i de mi per a vosaltres… Fer-ho cada dia, no només quan em ve de gust, fer-ho com en sé, com en vaig sabent, com n’estic aprenent, com t’ajudo a fer-ho. Fer junts una activitat al dia, i compartir l’estona, els gests, les emocions, les trifulgues i els disbarats, els encerts i els errors (que més d’una vegada fem salat o se’ns crema!) i poder-nos –en riure junts!

I si cuinar fos l’estona que passem junts pares i fills? La nova família, davant els fogons,(de la vitroceràmica, perdó!) pot trobar una escola de convivència…molt gustosa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada