dilluns, 23 de setembre de 2013

Fins a quant he de comptar esperant que es peli ell sol la fruita? (Article publicat 12/06/2003 a familiaforum.net)


Calen altes dosis de paciència per educar els hàbits més senzills. Cal disposar de temps i no escatimar-lo als nostres fills per a que puguin aprendre per repetició, assaig, error i estimació.


Els hàbits no apareixen per desenvolupament genètic de l'espècie: No són automàtics, com l'aparició de les dents. S'han d'ensenyaraprendre, practicar, i interioritzar. Com tot, en l'educació, demana temps. Aprendre vol pràctica. Per educar hàbits cal temps per practicar. L'aprenentatge dels hàbits és qüestió de temps i de constància. Ai làs! Hem topat amb la qüestió del temps, aquest bé escàs que els pares voldríem fer flexible i que se'ns resisteix.

Els hàbits són procediments que automatitzen la vida quotidiana, que ens estalvien temps i energia d'atenció. Però per interioritzar un hàbit cal repetició i valoració. A fer coses no se n'aprèn amb una vegada de fer-les. Cal practicar. Si dedicar el poc temps que tenim ja ens resulta a voltes difícil (perquè esperar a que els nostre fill o filla facin sols, i al seu ritme, allò que nosaltres en un moment ja els hi hauríem fet, ens pot costar) l'altre aspecte no és menys complicat: La constància i repeticióens fan mandra, ja d'entrada, als pares. I això, ens ho noten els infants. Com fer-ho doncs? Veiem quatre passos senzills:

1.- Fer de model als nostres fills. Mira com ho faig jo, i després ho fas tu.

2.- Després deixar espai per què realment l'infant pugui practicar.

3.- És important que l'adult es controli! Que no intervingui, encara que en tingui ganes!

4.- I al final, sobre tot, que l'adult no passi per damunt de l'experiència de l'infant corregint-ho tot.


Tot procés, del més pautat com pot ser lligar-se els cordons de les sabates, al més personal dels hàbits, com pot ser la manera de saludar quan s'arriba a casa, té el seu procés, que cal practicar i interioritzar, és a dir, fer-lo quasi automàtic. I no només això, l'infant ha de poder reconèixer quan cal fer-ho. Els pares hem de triar entre tenir espera per que l'infant faci més poc a poc el que nosaltres faríem més de pressa, i tolerar que allò no quedi tant ben fet, o seguir-ho fent nosaltres i tenir una criatura depenent. D'això en diuen serenitat per donar confiança al fill i permetre el seu desenvolupament.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada