dilluns, 23 de setembre de 2013

El mal favor de les excepcionalitats educatives!


Allò que es fa anecdòticament, esporàdicament, que té caràcter d’excepcionalitat... no forma part del que és normal.
Els fets excepcionals poden ser contraproduents per a l’educació en valors a l’escola.

A l’escola el que és normal, el que els alumnes capten com tasca ordinària és allò que es pot definir com a l’estil o la forma de treball d’aquella institució. Però també es donen pautes de normalitat per etapes, cicles o classes: Així en determinada etapa és “normal” fer treball per racons, mentre en altres és normal treball individualment, en taules separades. Si els alumnes capten que una mestra o un professor “normalment” vol que ells preguntin i intervinguin a les seves classe, donaran aquesta conducta per bona, mentre que a classe d’altres docents els nens i nenes saben que el millor és estar callat o fins, mirar de passar desapercebuts.

(Si vols seguir llegint l'article fes clik aquí)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada