dilluns, 23 de setembre de 2013

Dediquem temps per educar en valors? (Article publicat a familaforum.net 29/09/2003)


Diu una màxima que "El temps és la mesura del valor de les coses". El temps que dediquem als nostres fills és una mesura (n'hi ha d'altres) del valor real que els concedim. Si més no, del valor que ells capten.
Poques proves són tan severes, com la de mesurar els nostres valors amb l'agenda a la mà . Com ens sentiríem si algun expert en educació en valors ens fes passar la "prova de l'agenda"? Quina mena de conclusions podria extreure amb un primer cop d'ull? Què penseu que ens podria dir a nosaltres que portem el títol de pares i mares de família, i que alguna vegada hem dit o hem pensat que la nostra família, els nostres fills són el més important en la nostra vida?

El temps que passem amb els nostres fills, que dediquem a estar amb ells, a compartir experiències amb ells, més o menys quotidianes o excepcionals, els dóna una informació directíssima del valor que els concedim.

Quan ens passem una estona, cada vespre, llegint contes amb els menuts de casa els estem transmetent alhora el valor de la lectura i dels llibres de contes, però també el valor d'estar junts pare/mare i criatures fent una activitat plaent.

Quan dediquem una estona de cada dia a revisar com han anat els deures i donar un cop de mà en allò que faci falta, estem donant valor a la feina d'escola, i també a l'estudi i l'esforç que fan els nostres fills.

Quan el dissabte sortim junts en bicicleta o mirem una pel·lícula, estem donant valor a aquella estona que passem plegats i que després ens permetrà tornar reviure-la i recordar-la, però també estem transmetent als nostres fills que val la pena compartir el seu temps, estar amb ells, fer experiències conjuntes.

Sembla molt bonic, però en la societat actual, tal com van les coses, el temps és un bé escàs, que els pares i mares de família hem d'administrar entre els diversos compromisos assumits: temps per als fills, temps per a la feina, temps per a la parella, temps per organitzar, i, si en queda, temps personal! 

Ara bé, com que estem parlant de valors, cal tenir present que els valors són opcions preferents, lliures i personals. I que el procés pel qual quelcom o algú esdevé un valor per a mi, consisteix a preferir-lo davant d'altres també desitjables. Comporta fer una opció entre diversos preferibles. Es tracta, doncs, d'endreçar les nostres preferències vitals amb un criteri coherent amb els nostres valors. 

En la família, els valors són vida: són o poden ser la vida dels nostres fills. Per tant hauran de ser ells qui ens informin de com se senten de "preferits", o, si m'ho deixeu dir així, permetre que l'avaluació dels nostres valors familiars ens la facin els nostres fills (amb aquella espontaneïtat que els caracteritza i que a voltes no voldríem ni sentir!).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada