dilluns, 23 de setembre de 2013

Com ser una bona mare i una bona treballadora i no morir en l'intent? (Article publicat a familiaforum.net 24/02/2004)


En algun moment de la vida a les dones que compartim la doble experiència de ser alhora mares i treballadores se'ns planteja el conflicte que comporta aquesta doble responsabilitat.
e vegades ens preocupa combinar amb èxit les tasques de ser mare i ser professional.  Això, sense tenir en compte que som esposes dels nostres marits, filles dels nostres pares, amigues dels nostres amics, veïnes, companyes... De ben poc ens serveix recordar que durant segles les dones han treballat i s'han fet càrrec de la família en societats més rurals i que les feines de la llar fa només uns anys eren duríssimes comparades amb les comoditats que moltes tenim ara.

Tampoc ens consola recordar quin sentit tan fonamental té  la feina en la formació de la persona, en la seva autoestima i en el seu equilibri psicològic i social. Tots ens podem queixar en un moment o altre de la nostra feina, però no ens canviaríem per ningú altre que no en tingués ni per nosaltres mateixos en èpoques en que no en trobàvem! I, és clar, tampoc renunciaríem a la incomparable experiència de la maternitat (que a voltes queda molt circumscrita a l'embaràs i els primers anys de vida de l'infant, però que dura fins a la mort). El conflicte, doncs, no es planteja en l'àmbit teòric, sinó que esclata en qualsevol moment del quotidià.

Podem contemplar el conflicte des de tres angles (que no vol dir solucionar-lo, creieu-me, perquè si en sabés ja us passaria  la fórmula!):

- La gestió del temps. Una bona proposta, coherent i ben explicada la podeu trobar en aquesta adreça d'Internet,Pla Estratègic sobre els Usos i la Gestió del temps a la vida quotidiana 2008-2018, per la Secretaria de la Família del Departament de Benestar Social i Família. Es tracta d'una eina que pretén donar pistes de reflexió sobre el temps que compartiu amb els de casa i els horaris en la vida quotidiana.

La priorització dels valors vitals. Em refereixo a la gestió del que podem anomenar "prioritats de la  vida de cadascú". Com que el temps és finit, hi ha èpoques de la vida en què algunes activitats, relacions, etc. queden en un segon o tercer terme. I cal viure-ho no tant com una renúncia, sinó com una conseqüència de les altres opcions preses.

El control conscient de les nostres actituds. Generalment, a la feina ens contenim, procurem  que els nostres "problemes personals o familiars" no afectin el  nostre rendiment?. En canvi, a casa ens relaxem i, o bé hi descarreguem els "problemes de la feina", o senzillament ens relaxem i tractem d'estalviar-nos qualsevol tensió. Però això és impossible: en tota relació de convivència hi ha tensions i en tota relació afectiva hi ha patiments... I educativament relaxar-se pot ser un desastre! Així que cal controlar les nostres actituds com a mares tant com en qualitat de treballadores (qui sap si més i tot!).




Tot plegat té una orientació final: viure de la manera més feliç possible les opcions vitals que hem pres, o les circumstàncies amb què ens hem trobat, donant resposta al que finalment cada una de nosaltres consideri prioritari, sense pretendre ser "super dones".
Tot plegat té una orientació final: viure de la manera més feliç possible les opcions vitals que hem pres, o les circumstàncies amb què ens hem trobat, donant resposta al que finalment cada una de nosaltres consideri prioritari, sense pretendre ser "super dones".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada