dilluns, 23 de setembre de 2013

Avui sembla més complicat educar en valors? (Article publicat el 29/05/2003 a familiaforum.net



Aquesta és una de les queixes que més expressen els pares de família. Els valors, que ja no es troben com a referents socialment compartits, cal cercar-los, conrear-los i fer-los vida en marcs molt més petits, com la família.


Lluny queden els temps en què els codis ètics de la immensa majoria de la societat formaven part d'una moral comuna. Una moral sovint imposada. A la nostra societat, resten pocs principis ètics compartits.  Cerquen de mantenir una estructura social en que la diversitat, la justícia i la llibertat es mantinguin en proporcions mínimes. Aquest és un marc molt feble o difuminat, on cada individu pot i ha de construir els seus eixos ètics i la seva personalitat moral a partir de testimonis i experiències molt dispars. És a dir, hom cerca la felicitat i el sentit de la seva vida en una construcció personal o molt reduïda a petits grups de referència.

Però això no és tot. Alhora que assumim aquest treball artesà dels valors, molts pares tenen el sentiment d'anar contra corrent.

Aquest sentiment tan real i compartit per tantes famílies (i no poques escoles), s'acompanya de l'altre, el de saber-se un petit David front a un immens Goliat, massa poderós per ésser vençut. I aquí, en aquesta situació, moltes  famílies es lamenten i miren de "capejar el temporal" com poden, cercant ajuts externs i recursos interns almenys per abaixar el volum de la "tempesta" o per minimitzar el de la "veu e la consciència".

Com passa sovint, la tranquil·litat i la serenitat que tenim més endins i la capacitat de mirar per damunt de la situació són els millors referents per trobar els camins on els valors personals i familiars puguin tinguin èxit. Una pista per què després cada família l'orienti vers el seu nord.

Com va dir un savi "El que fa segur el camí és que el facis estimant". El que dóna seguretat és sentir-se estimat, i com s'aprèn millor a fer un camí és al costat d'algú que ja l'ha fet altres vegades. Els valors que es viuen en família, es viuen "xops" d'estimació. Els valors fets vida, que formen part de l'experiència vital de l'infant que se sent estimat configuren la seva "matriu de valors". Tanmateix, la captació de valors només és possible en entorns afectivament positius i on es puguin compartir significats.

Per tant, podríem dir que, estimant els nostres fills i compartint la vida de família amb ells els estem educant en valors. El repte (que podríem tractar en un proper article ) és si vivim realment els valors que volem o si som coherents entre el que voldríem i el que fem i el que diem i el que realitzem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada